La mentida dels 40 anys de TV3

Durant setmanes hem vist un anunci de l’aniversari de TV3 en què sortia Albert Om amb un sobre a la mà dient que allà dins hi havia la gravació d’un programa inaugural que no s’havia emès mai i que veuríem a la festa dels quaranta anys. Ho va confirmar també el director de la cadena al Col·lapse. I així va començar l’emissió enregistrada de 40 anys i una nit: l’Om, amb el sobre a la mà i després d’explicar els canvis que ha experimentat la televisió en les últimes quatre dècades en un fantàstic i expectant pla seqüència, posava la cinta de vídeo i descobríem un monòleg inèdit de Pepe Rubianes de benvinguda a la cadena. Rubianes fins i tot apel·lava al desig de ser allà quaranta anys després. Si els espectadors s’esperaven a la una de la matinada i al final dels crèdits, descobrien que tot plegat era una farsa, i que aquella Nit de gresca era un deepfake fabricat per a l’ocasió, per transmetre aquesta idea de canvis tecnològics i de possibilitats mediàtiques. Una mentida que s’ha utilitzat d’esquer televisiu, potser perquè TV3 s’ha ensenyat tant a ella mateixa i les imatges d’arxiu ja estan tan vistes que, després de quaranta anys, se les han hagut de començar a inventar. La idea, però, apel·lava a la censura i a la mentida. I a la necessitat d’enganyar per crear emoció. Unes virtuts de les quals la televisió pública potser no hauria de fer tanta gala.

El que feia més il·lusió de 40 anys i una nit era la quantitat de professionals junts asseguts de públic i veure’ls fora del seu context habitual. Albert Om va ser un presentador impecable i entusiasta a qui TV3 hauria d’assignar projectes més ambiciosos. Els continguts van ser simpàtics però irregulars. El joc de dades amb els conductors dels Telenotícies, el concurs amb parelles de presentadors, els muntatges de les notícies que s’han explicat al llarg de tot aquest temps, l’homenatge al canal infantil amb el hit musical del Per molts anys, el record del Polònia dels professionals de la pantalla que ens han deixat (amb el discurs afegit de Mari Pau Huguet per als companys que no apareixien en antena) van ser moments que connectaven amb la nostàlgia i la dimensió emocional de TV3. Va ser evident la voluntat de, més enllà de tirar d’arxiu, fer un programa que s’esforçava per jugar amb els formats i les estrelles de la cadena. Les actuacions musicals en directe servien per fer festa. L’A pèl amb Corbacho i Millán asseguts amb Mònica Terribas va servir per comentar els canvis socials del pas del temps, sobretot en matèria de feminisme. Però, irònicament, aquell sofà va ser un exemple flagrant de manspreading. Carles Francino, l’heroi retrobat, va ser el més crític recordant les ingerències polítiques. També hi va haver propostes que grinyolaven, amb efluvis de La Marató reciclada. El mateix Quim Masferrer confessava haver patit interpretant un succedani terrible d’El foraster demanant xafarderies als professionals. El número musical final amb els d’Eufòria era molt xaró. A les cites els va faltar una mica de substància, especialment a la trobada entre Joel Joan i Jordi Sánchez, de qui potser l’audiència esperava que es trauria més partit. En general hi va haver més batalletes personals que de cadena, i es va prioritzar tant la festa que potser caldria una altra commemoració per posar en valor els aspectes més ambiciosos i periodístics d’una televisió pública que ha excel·lit en informació i en divulgació social i cultural.

Hi va haver notables absències, com les de Joaquim Maria Puyal, Miquel Calçada, Joan Salvat o Jaume Figueras. I va ser curiós que les salutacions breus de Susanna Griso i Josep Cuní es fessin amb la ciutat de Madrid de fons, subratllant la geografia com a marc diferencial.

Joan Pera continua sent la figura emblemàtica de la cadena, i a l’hora de pensar un desig per bufar les espelmes va fer la broma de demanar que, d’aquí quaranta anys, tots junts puguin ser allà una altra vegada. Que no ho dubti. Amb el deepfake fins i tot Albert Om podrà tornar a presentar el programa. I amb el reciclatge de difunts, la grada de presentadors es mantindrà intacta.