Qui mira el futbol femení?
Més homes que dones, i pocs joves, són algunes de les dades que es desprenen de les audiències dels partits més seguits
BarcelonaEl futbol femení es va obrint pas en el mercat televisiu, tot i que encara està a molta distància en audiència i reconeixement del masculí. El sector es planteja fins a quin punt és un peix que es mossega la cua: ¿hi ha poca audiència perquè es programa en hores vall, i aleshores això reforça la noció que genera poc seguiment?
La crisi sanitària va interrompre bruscament la lliga del 2019/2020, de manera que costa traçar l'evolució del futbol femení com a espectacle. Però algunes dades són eloqüents. Segons Mediapro, la Lliga del 2018/2019 es va saldar amb 94.564 espectadors de mitjana per partit, que han caigut fins als 74.062 el 2020/2021. Des de la gestora de drets, però, es remarca que aquesta última Lliga encara s'ha vist afectada pels efectes del covid. "Fins a la temporada 2018/19, que és l'última plenament normal, es va observar un creixement de les audiències del 40%", explica un representant de Mediapro. Una altra dada eloqüent és que el 2010 hi havia 24.000 llicències professionals de futbol femení, que avui en dia s'han multiplicat fins a les 60.000.
Altres elements per a l'esperança són l'entrada d'un patrocinador, el fet que el passat Mundial Femení tingués una audiència acumulada de 12 milions d'espectadors o que l'Atlètic-Barça de la temporada 2018/19 aconseguís congregar un rècord de més de 60.000 espectadors a l'estadi Wanda Metropolitano.
Més públic masculí que femení
Un dels espais de creixement per al futbol femení són les espectadores. Tot i que les esportistes rebutgen la segmentació de públics –elles juguen a futbol, a seques– la militància feminista podria ser un factor per reivindicar aquests equips, que encara reben els slots menys atractius de la graella. Perquè, de fet, la majoria de públic televisiu del futbol femení segueix sent, eminentment, masculí.
Una comparativa eloqüent. El partit més vist de futbol masculí d'aquesta temporada ha sigut el París Saint-Germain - Barça de Champions. Va ser vist per 354.000 espectadors de mitjana, dels quals el 59,4% eren homes i el 40,6% restant dones. No és una xifra absoluta gaire elevada, perquè es retransmetia a través de canals de pagament (i això, de fet, pot comportar un biaix de gènere). Pel que fa al futbol femení, el matx de més audiència va ser el Chelsea-Barça, també de Champions, ofert en aquest cas per TV3 en obert. De les 692.000 persones que el van veure, el 57,8% eren homes i la resta, un 42,2%, dones. Per tant, sí que hi ha una mica més de seguiment entre el públic femení, però no prou perquè la diferència sigui significativa.
El servei d'audiències de TV3 també ha facilitat un càlcul, en aquest cas no sobre un partit concret, sinó sobre tota la temporada que ha ofert a les seves pantalles (incloent-hi l'Esport3). Els homes representen el 68,2% dels espectadors, per un 31,8% de dones.
Un altre marge de creixement és entre la població jove. El partit amb el París Saint-Germain de l'equip masculí va aconseguir que un 16,9% de la seva audiència tingués menys de 24 anys. En canvi, amb el partit del Barça femení només el 9,5% dels espectadors tenien aquesta edat. TV3 té un públic envellit, així que això pot ser també un factor distorsionador, però en tot cas la conquesta de l'audiència jove resulta estratègica, ja que implica crear seguidors des de la base, que es mantenen en el temps.
I encara una dada esperançadora més. Els estudis d'audiència mesuren també quin percentatge de l'audiència d'una emissió correspon a la persona que pren les decisions pel que fa a les compres de la llar. La dada és d'un interès evident per als anunciants. En aquest sentit, en el partit de Champions masculí el 35,6% de públic corresponia a aquest perfil comprador, mentre que en el femení el percentatge s'elevava fins al 44%.
Popularitzar jugadores
Cristian Martín, representant d'algunes jugadores del Barça femení com Aitana Bonmatí o Sandra Paños a través de l'agència B-Engaged Sports, constata l'evolució positiva del mercat televisiu. "El futbol femení té més presència de la que tenia anys enrere. Destaca especialment el que ha fet Gol, però Movistar també li ha donat visibilitat, o els canals de club, com Barça TV i Real Madrid TV. I ha estat positiu que la Copa de la Reina s'hagi pogut seguir a TV3 o l'Esport 3. Que això s'hagi acompanyat dels èxits del Barça femení ha contribuït a incrementar l'interès". Per a Martín, la clau és que se centralitzi la venda dels drets audiovisuals de la primera divisió i, també, que a la Champions "es faci un acord amb una mica més de volum de facturació per als clubs per tal que els equips tinguin més recursos".
En el capítol de demandes, el representant reclama que les televisions no només compleixin l'expedient d'oferir els partits, sinó que vetllin pel nivell de qualitat. "A vegades confonen noms, o expliquen coses que no són certes. És important que el producte sigui bo i que hi hagi responsabilitat per part de qui retransmet un contingut", explica. "Més enllà dels partits, que, com passa amb el futbol masculí, n'hi ha de més i de menys atractius, cal fer continguts al marge, com ara històries personals, entrevistes o reportatges per fer que les jugadores siguin més conegudes, ja que això també ajudarà a generar més interès".
