Monarquia i ultrahipèrbole
Un ja és prou grandet per entendre que la monarquia és una gran closca buida que basa el seu poder no en l'interior, sinó en la capacitat de representació. I, per tant, qualsevol gest s’amplifica per fer-li ocupar un espai estrafet en relació amb el seu impacte real. Però la premsa de Madrid, i no només, està tan postrada a aquesta pràctica de les ombres xineses que els seus titulars són esgotadors, pel gran cabal d’exageració que contenen. Un dels titulars d’El Mundo de portada d’aquest divendres és: “Pequín adora Letícia mentre el rei defensa els drets humans”. En altres mitjans cortesans trobem formulacions similars. Descompondrem aquest, però. Comencem amb l’adoració –ah, la referència divina!–, que segons mostra la foto només és un grup de persones que s’hi volen fer una selfi. Però es parla sense pudor en nom d’una ciutat de 21 milions d’ànimes a qui difícilment els interpel·la una monarquia que els queda a 8.200 quilòmetres de distància. Servituds de l’eterna funció decorativa, en tot cas. I què dir de l’altra part? He llegit el discurs íntegre al qual es fa referència i només en una ocasió Felip recorda que Espanya seguirà defensant els valors “de la democràcia, el dret internacional, els drets humans i la cooperació multilateral”.
No consta, a hores d’ara, que els fonaments del règim xinès hagin tremolat gens ni mica davant les paraules de Felip VI. Aquestes paraules, esclar, no estan pensades perquè les reculli la premsa xinesa i calin en el sentit col·lectiu, sinó que busquen generar a Espanya titulars de cotó fluix i regust heroic, no fos cas que algú critiqui el rei per blanquejar un règim sense eleccions lliures com el que imposa el Partit Comunista des del 1949. Assumint que al gegant xinès cal tenir-lo content, com a mínim que ens estalviïn aquesta magnificació quasi divina, que ves per on recorda justament l’estratègia dels règims amb qui resulta incòmode relacionar-se.
