'El Mundo' celebra el discurs de quan Felip va perdre mig Catalunya

El cinquè aniversari de l'1-O va passar discretament per les pàgines d'El Mundo, però el discurs del rei de dos dies després ha merescut, en la seva efemèride, honors de titular principal de portada: "El rei va fer que Elionor assistís al seu històric discurs contra el Procés". L'avui princesa d'Astúries tenia dotze anys, així que la seva capacitat de comprendre les implicacions profundes de tot plegat eren limitades. Més que un acte d'ensinistrament, cal llegir-ho com un acte simbòlic. I així ho certifica l'editorial del rotatiu: "La seva participació com a testimoni directe [...] té un significat clau, i és el compromís amb la continuïtat de la nació espanyola. Una nació que no és una comunitat nacionalista, patriotera ni endogàmica, sinó l'espai concret on som ciutadans". Tots els estats són banalment nacionalistes, com a mínim. Però dir que Espanya no és patriotera, amb la seva cabra de la legió, els lemes a la caserna de la Guàrdia Civil, el discurs de la premsa cada cop que un espanyol guanya alguna medalla esportiva, la política de nacionalització de jugadors d'elit, el qué pone en tu DNI, l'A por ellos, el Soy español, a qué quieres que te gane?, les narratives neofranquistes que Vox col·loca alegrement al mercat mediàtic... En fi, cal tenir estómac.

Tornant al rei, la clau de tot plegat és el subtítol: "Felip VI va seguir l'exemple de Joan Carles, que el va citar per presenciar la gravació televisiva amb la qual va aturar el 23-F". Ahà. Felip VI ja té el seu 23-F legitimador. Només que aleshores el rei va posicionar-se en contra d'uns militars colpistes i, en canvi, el seu discurs de l'1-O excloïa la meitat d'una de les nacionalitats d'Espanya –per dir-ho en termes de la Constitució– i li negava el dret a poder-se expressar políticament mitjançant les urnes. Posar-ho al mateix nivell és una ofensa democràtica.