Ningú plorarà la desaparició de Fernanda Pérez
Fernanda Pérez ens ha deixat. Ho ha fet discretament, just al contrari que la seva fugaç carrera periodística, marcada pels vídeos a TikTok amb temes escandalosos com que l'UCO estava a punt de detenir la reina Letícia amb l’aquiescència de Felip VI o que Francina Armengol es plantejava fugir d’Espanya després que es dictés una ordre de detenció en contra seva. El seu perfil, ja eliminat, era una tirallonga d’imminències mai acomplertes, però això no li impedia acumular desenes de milers de visualitzacions. El físic, esclar, ajudava. Aquell ros sobrehumà, la simetria perfecta de les seves faccions, el pit generós en mida i oferiment a càmera i, sobretot, aquelles dents fluctuants que canviaven de forma d’un fotograma a un altre. Alguns potser trobaven inquietant aquest detall, símptoma inequívoc que érem davant d’un avatar creat amb intel·ligència artificial. Però si les seves notícies eren fabulacions estridents sense cap base factual, ¿qui es posarà llepafils ara per un oval de la cara que també canviava misteriosament d’un vídeo a l’altre? Fake news amb fake persones; estupendes, això sí.
Però Fernanda Pérez només ha mort a mitges, si és que el terme aplica a una entitat més falsa que un bitllet de quinze euros. La persona o persones que hi ha darrere segueixen publicant vídeos seus a YouTube, on té més de 25.000 subscriptors, i acumula milers de comentaris de ciutadans motivadíssims aparentment aliens a les incongruències odontològiques i maxil·lofacials —i no diguem ja les periodístiques— de Fernanda Pérez. ¿Existeix per influir en l’agenda política? ¿És només contingut porqueria que apel·la als instints primaris per monetitzar clics? Ho ignoro. Però sí que sé qui s’enriqueix amb tot plegat: YouTube. És a dir, Google. Ells haurien d’ajudar a enterrar Fernanda Pérez i assumir els costos del sepeli. Per higiene, per responsabilitat.
