No cal una enquesta per voler fora Carlos Mazón

L’home contra Déu. L’home contra la màquina. I, a Medialàndia, l’home contra l’enquesta. El País es gasta uns quants milers d’euros perquè un sondeig legitimi el que tothom sap: que és una vergonya que Carlos Mazón segueixi presidint la Generalitat en comptes de romandre amagat sota una pedra, pregant perquè ningú el descobreixi o trobi a faltar. “El 71% dels valencians vol que Mazón dimiteixi per la dana”, diu el principal titular de la primera pàgina del diari. I, per si algú tenia la temptació de pensar que això era perquè la pèrfida esquerra li té mania, ho remataven amb el subtítol: “El 56,6% dels votants del PP i el 69% dels de Vox demanen que se’n vagi”. La ironia de fer una enquesta ad hominem com aquesta és que el PP sap de sobres que el seu baró valencià no és l’home més popular del moment, però si El País el posa en el punt de mira de manera tan oberta, ara està obligat a mantenir-lo si no vol concedir un triomf a la bancada rival. Estic convençut que, quan Esperanza Aguirre es va convertir en una ministra-riota, si va mantenir el càrrec és precisament pel clam que en reclamava el cap. En política, millor no donar cap plaer. En el cas de Mazón, si un és malpensat –i li agrada la teoria de jocs– podria arribar a pensar que el diari de Prisa busca en realitat aquest efecte protector i que el PP pateixi aleshores el desgast polític de seguir arrossegant aital personatge funest. Paradoxes del periodisme polític (que no vol dir del periodisme sobre política).

O tal volta l’única manera que tingui el periodisme per fer retre comptes a algú sigui passejar-lo en primera pàgina, encara que sigui amb el recurs d’una enquesta dissenyada amb una punta de malícia per expressar el que tothom sap, del cap de Gata fins al de Finisterre, passant pel restaurant El Ventorro: que la seva gestió de la dana va ser terriblement nefasta.