LA TELE PERDUDA (VI)

La pistola que va matar un capítol de ‘Seinfeld’

El repartiment de la comèdia es va negar a rodar un episodi en què el personatge d’Elaine Benes (Julia Louis-Dreyfus) es plantejava comprar-se una arma per protegir-se i feia bromes d’humor negre

Si hi ha una comèdia que surti a la llista de les millors sèries de la història és Seinfeld. La sitcom retratava el dia a dia de quatre personatges -el còmic Jerry Seinfeld; el seu millor amic, el George; la seva exnòvia, l’Elaine, i el seu veí, el Kramer- i, com es va definir en el seu moment, “no anava sobre res en concret”. Durant nou temporades van fer gags sobre tota mena de temes, sempre vorejant el surrealisme, però n’hi va haver un que no van voler tocar: les armes.

La línia vermella es va dibuixar amb el que havia de ser el novè capítol de la segona temporada, The bet, també conegut com The gun (La pistola). Escrit pel guionista Larry Charles, que s’havia incorporat a la sèrie aquella temporada, l’episodi estava a punt per ser rodat. S’havien construït els decorats i s’havien seleccionat els actors que farien els personatges puntuals, però a l’hora de la veritat va haver-hi un canvi de plans. La trama del capítol se centrava en la juguesca que feien els amics sobre si l’Elaine (Julia Louis-Dreyfus) seria capaç o no de comprar una pistola com a mesura de protecció. Durant el capítol, el Kramer portava l’Elaine a casa d’un home anomenat Mo Korn, que venia armes en el mercat negre.

L’argument del capítol estava basat en una experiència real d’Elaine Pope, una de les guionistes de la sèrie. “No recordo si s’estava plantejant comprar la pistola o si ja l’havia comprat, però creia que tenia motius per fer-ho i defensava la seva posició”, va explicar fa uns anys Charles al portal Screen Crush. “Era una època en què el tema estava als mitjans: dones comprant armes. Vaig pensar que era fascinant. Va ser tan simple com pensar «Què passaria si l’Elaine comprés una pistola?»”, diu el guionista, que posteriorment ha dirigit pel·lícules com Borat o El dictador.

Una broma massa negra

L’element que va generar malestar entre el repartiment i l’equip de la sèrie no era el tema en si, sinó els acudits al voltant de l’arma. Segons el guió, l’Elaine havia de fer broma sobre la possibilitat de disparar-se al cap, utilitzant l’expressió fer un Kennedy mentre assenyalava el punt per on va entrar la bala que va matar el president dels Estats Units. La frase es va convertir en el cavall de batalla de l’episodi. “Vaig llegir el guió i recordo que vaig pensar «Això no ho farem»”, explica Louis-Dreyfus en el material addicional inclòs en el DVD de la primera i la segona temporades. No va ser l’única que ho va pensar: “Pel que recordo, hi havia alguna referència a fer una broma anomenada fer un Kennedy i em va ofendre. I crec que el repartiment també es va sentir ofès”, va admetre a Screen Crush Tom Cherones, que havia de dirigir el capítol i que, al llarg de la història de Seinfeld, va ser el responsable de fins a 81 episodis. Durant una pausa de la lectura del guió, els actors es van amotinar i quan el director va tornar li van dir clarament que no volien fer el capítol. “Els vaig dir que estava d’acord amb ells. Les armes no són divertides, és igual el que diguis”, recordava Cherones.

A banda de l’aposta sobre la pistola, la història secundària del capítol també tenia com a protagonista una juguesca, força més innocent. El Kramer tornava d’unes vacances a Puerto Rico i explicava al Jerry i al George que havia mantingut relacions sexuals amb una hostessa durant el vol de tornada. El George, incrèdul, feia una aposta amb el Kramer i anava amb l’Elaine i el Jerry a l’aeroport per trobar l’hostessa i preguntar-li si la història era veritat. La subtrama del capítol servia com a contrapunt de l’humor negre de l’argument principal.

“Hauria sigut un capítol interessant, però no sabíem com resoldre el problema que teníem. El gag mai semblava prou divertit i, per això, el capítol quedava desequilibrat i era massa fosc”, explica Charles, que assegura que el fet de no poder rodar-lo va ser “decebedor” però “comprensible”. El guionista confessa que el que li sap més greu de no haver pogut gravar l’episodi és que estava previst que fos en aquell capítol on es revelés el nom de pila del Kramer, que, en un principi, s’havia de dir Conrad. Per culpa d’aquest contratemps els espectadors no van descobrir el nom del personatge fins a la sisena temporada, però en lloc de dir-se Conrad es va dir Cosmo.

Quan s’havia de rodar The bet, Seinfeld encara no tenia l’estatus que té avui en dia. Tot just s’havia emès la primera temporada -que només va tenir cinc episodis- i la seva lluita era sobreviure més que no pas fer una declaració d’intencions sobre quina era la seva posició respecte a l’ús de les armes als Estats Units. La renúncia a rodar l’episodi va obligar a escriure’n un de nou a contrarrellotge. En dos dies, Jerry Seinfeld i Larry David, els dos creadors de la sèrie, tenien a punt The phone message, centrat en el George i el missatge que deixava al contestador de la seva nòvia.

Tot i que els espectadors mai no sabran qui guanyava les apostes del capítol que no es va rodar, sí que van poder veure més d’un centenar d’episodis que van servir per convertir la sèrie i Jerry Seinfeld en dos referents de l’humor. Seinfeld es va acabar just en el moment en què el seu creador i protagonista va voler, renunciant fins i tot a una oferta de cinc milions de dòlars per capítol si feia una temporada més.

Més continguts de