Prohibir també YouTube als menors de 16 anys
BarcelonaAustràlia és un dels països on el setge a les xarxes socials està més avançat. Els legisladors preparen un veto perquè els menors de 16 anys no puguin fer servir les xarxes socials i una part de la discussió pública gira entorn de decidir si YouTube hauria d’entrar entre les plataformes restringides. El responsable de seguretat online australià advoca perquè sigui així, però la companyia ho refusa, esclar, i també algun dels governs locals, com el d’Albany. Si el feed pervers de vídeos de TikTok, dissenyat per anul·lar la capacitat de l’usuari d’aturar-lo, s’ha considerat perniciós per als menors, aleshores YouTube hauria d’estar inclòs a la prohibició, perquè també té el seu fil de clips narcotitzants que destrueixen la capacitat d’atenció continuada de l’usuari i sovint apel·len a instints primaris, incloent-ne els més baixos.
Ara bé, si acceptem que això és així —i certament les xarxes socials no són només això, però també són això— la pregunta raonable seria si té sentit aleshores deixar que a partir dels disset anys els joves puguin entrar a full aquí dins, assumint que no hi ha res a fer. Per a mi, aquest és el punt feble de tot el debat sobre menors i xarxes: en el fons implica resignar-se a no intervenir sobre la toxicitat d’aquestes aplicacions, com si fos inevitable. Si hi ha un perjudici sobre la salut pública, que seria fàcilment demostrable, cal entomar-lo. La llibertat d’expressió protegeix bona part dels continguts nocius, però enlloc està escrit que aquestes empreses puguin promocionar-los per maximitzar el seu benefici anant en contra del bé comú. L’algoritme ha de poder-se fiscalitzar. YouTube, i la resta, han de poder ser considerades responsables. I ser-ho no només davant dels menors, sinó de la societat en conjunt.
