Puigdemont rep elogis dels seus... i dels altres

BarcelonaL'endemà de la votació per a la mesa del Congrés no he sigut capaç de trobar cap article a la premsa ni als principals mitjans online crític, des d'un punt de vista independentista, amb la decisió de Junts de negociar amb el PSOE el seu suport a la candidatura de Francina Armengol. Així com a les xarxes fins i tot l'adjectiu traïdors va ser trending topic durant unes hores, a la premsa passa el contrari: va plena d'elogis a Carles Puigdemont, tant dels articulistes més pròxims com dels altres. Entre els pròxims a l'expresident citaré dos articles que em semblen especialment rellevants, el de Joan Vall Clara a El Punt Avui i el de Pilar Rahola a El Periódico. Tots destaquen l'habilitat negociadora de l'expresident ("intel·ligència en les formes", "solvència mai vista fins ara", segons Rahola), però així com Vall Clara té clar que no hi haurà acord d'investidura, l'escriptora no hi entra i es limita a destacar la importància de l'acord sobre el català a la UE, en la mateixa línia que feia Vicent Partal dijous.

A l'altre extrem, Lluís Bassets (El País), després de felicitar-se per l'acord lingüístic, considera que el gest de Junts "prefigura la possibilitat d'una progressiva reintegració del nacionalisme català al fèrtil espai del catalanisme possibilista". I a La Vanguardia un vell conegut de Puigdemont com Antoni Puigverd també posava en valor el pacte pel català, sense anar més enllà, però es podia entendre com un aval al gest de l'expresident. Aquest, per cert, s'ha llegit atentament totes les anàlisis publicades i no s'ha resistit a marcar-hi distàncies. "Crec que alguns relaten per damunt de les seves possibilitats", escriu en una piulada amb la ironia que el caracteritza.