La ràdio catalana guanya oients (però perd minuts d'escolta)
La facturació publicitària ha crescut un 6,9%, fins als 42,8 milions d'euros
BarcelonaL'Associació Catalana de Ràdio (ACR) ha presentat el seu informe anual, en el qual constata un creixement d'oients, gràcies sobretot a la puixança de les emissores musicals. Això sí, el creixement en audiència s'ha acompanyat de la constatació que cada cop s'escolten menys minuts per persona. Segons les xifres de l'entitat, cada dia escolten ràdios privades catalanes 3.879.000 persones. Són 81.000 més que un any enrere. Pel que fa a minuts, si el 2020 eren 105 per oient, ara la xifra ha baixat a 101 minuts, també pel canvi de consum en la ràdio temàtica, ja que les emissores generalistes es mantenen en tots dos paràmetres.
El 2021 ha estat també un any de recuperació per al mitjà. La inversió publicitària ha pujat un 6,9% respecte a l'any anterior i se situa ja entorn dels 46,2 milions d'euros. Amb tot, el sector és encara lluny de situar-se en nivells prepandèmics, ja que l'augment només cobreix un terç dels diners perduts durant el primer any del coronavirus. Segons càlculs de l'ACR, un 17% de la inversió publicitària en mitjans catalans és per a la ràdio i marca una tendència creixent, ja que catorze anys enrere –quan es va posar en marxa aquest estudi– tot just representava un 11,6%.
L'informe explica també que, tot i el creixement del podcast –un 69% en un any–, encara té una audiència limitada, de l'ordre de 240.000 oients. Ara, el fet que un terç de l'audiència té menys de 25 anys evidencia que es tracta d'un format de futur, amb potencial de creixement. Una altra dada rellevant és la de treballadors del sector de la ràdio privada: la xifra roman estable amb 651 persones, comptant-hi 437 laborals i 214 col·laboradors. Però encara s'està lluny dels 1.091 que tenia la ràdio catalana privada el 2008, abans de la crisi.
Pressió contra les pirates
Més enllà de la presentació de les dades de l'informe, els responsables de l'entitat van aprofitar per recordar la seva reivindicació d'un major control de les ràdios privades. Segons el seu càlcul, hi ha 139 emissores il·legals a Catalunya. Una de les seves temences és que algunes d'aquestes ràdios acabin acollint-se al mecanisme de legalització que prepara l'Estat per a mitjans del tercer sector, prenent forma d'associació encara que en el fons duguin a terme activitat comercial. "Cal primer l'endreça de l'espectre abans de donar pas a aquestes entitats", recordava Francesc Robert, secretari general de l'ACR. "¿La comunicació municipal local no hauria de poder encabir les legítimes aspiracions d'aquestes entitats del tercer sector?", reflexionava.
El president sortint de l'entitat, Miquel Miralles –que la setmana que ve s'integra com a conseller del CAC– afirmava: "Catalunya té 225 emissores locals, que acaben posant música perquè no poden omplir tota la graella. La BBC, només una seixantena. Tot aquest radioelèctric que ocupen pot donar cobertura a les exigències de la societat civil". El director general de Mitjans de Comunicació, Jordi del Río, ha explicat que l'assumpte de les il·legals "preocupa i ocupa" el Govern i ha assegurat que, des del 2019, s'han triplicat els expedients i doblat els cobraments de multes a les emissores sense llicència.
Finalment, els responsables de l'ACR han desvelat que l'entitat passa a ser, junt amb 13 entitats homòlogues d'arreu del món, fundadora de la World Radio Alliance, un organisme privat que es dedicarà a promoure el valor de la ràdio, compartir pràctiques d'èxit i, en paraules de Miralles, "obrir nous horitzons per a la comercialització i l'eficiència del contingut radiofònic" per als associats de la patronal catalana.
