La resistència silenciosa de Pau Casals
TV3 estrena demà una pel·lícula sobre els primers anys d’exili del músic a Prada de Conflent
BarcelonaEl compromís social i polític de Pau Casals protagonitzarà la nit de divendres a TV3. La televisió pública estrena Pau, la força d’un silenci, una pel·lículainterpretada per Joan Pera que explica en clau de ficció els primers anys de l’exili del violoncel·lista a Prada de Conflent, quan va decidir no tocar més en protesta per la dictadura de Franco. L’emissió del film es complementarà amb un documental sobre la figura del músic.
El film s’endinsa en la relació entre Pau Casals i un dels seus alumnes, el Pierre (Nao Albet), un noi francès que se sent especialment afectat pel fet que el seu mestre hagi decidit no oferir el seu talent al món. El noi intentarà convèncer Casals de tornar a tocar en públic, argumentant que un concert seu tindria tant de ressò que li serviria per cridar encara més l’atenció sobre la situació del seu país. El relat mostra com la represa de l’activitat pública impulsarà el seu paper com a abanderat de la causa de la llibertat a tot el món, una tasca per la qual l’any 1971 va rebre la Medalla de la Pau atorgada per l’ONU. Va ser en l’acte d’entrega del guardó quan Casals va pronunciar el seu cèlebre discurs en què va reivindicar Catalunya i la seva història.
Manuel Huerga, director de la pel·lícula, va remarcar en la presentació que la trama, tot i estar basada en fets reals, conté elements de ficció com el personatge de Nao Albet, gràcies al qual els espectadors poden conèixer el pensament del músic. Per a Huerga, la pel·lícula arriba en el moment adequat perquè Casals era una persona “compromesa amb la llibertat i la justícia, i creia en el dret que Catalunya fos una nació”.
Lliçó de dignitat
Intentar condensar una figura com la de Pau Casals en una pel·lícula és “impossible”, segons va confessar Paco Escribano, productor de la cinta impulsada per Minoria Absoluta. Per això es va optar per centrar-se en un episodi concret que permetés explicar tant la dimensió humana, amb el compromís amb els refugiats com un dels elements cabdals, com l’esfera pública i privada de Casals. Segons Escribano, el resultat és una pel·lícula que reflecteix l’ànima del músic. “S’hi pot veure una persona que ho va perdre tot perquè era fidel al seu compromís, al seu poble. És tota una lliçó de dignitat”, conclou. Per a Escribano, la pel·lícula, tot i no estar directament relacionada amb la situació actual de Catalunya, “fa ressonar moltes coses a dins”.
La humanitat de Pau Casals també va seduir Joan Pera, que comparteix protagonisme amb Carme Sansa, en el paper de Francesca Capdevila, la parella del músic durant bona part del seu exili. Pera va assegurar que inicialment no se sentia preparat per interpretar el músic, al qual defineix com una persona “sense fissures ni dobles jocs”. “Quan em van trucar ho veia molt difícil, a la prova que em van fer no sabia anglès, ni gaire francès, ni tocar el violoncel”, va explicar Pera, que afegeix que es va sorprendre a si mateix quan es va veure i va pensar que havia superat el repte. “Això no acostuma a passar-li a un actor”, va confessar Pera.
