Mèdia 13/05/2021

'Reyes de la noche' reviu la guerra de la ràdio esportiva dels 80 i 90

Javier Gutiérrez i Miki Esparbé protagonitzen la comèdia inspirada en el conflicte entre José María García i José Ramón de la Morena

4 min
Javier Gutiérrez és Paco el Cóndor

Els noms estan canviats però no cal tenir gaire memòria històrica per intuir a Reyes de la noche més d'una similitud amb la batalla radiofònica que durant els 80 i els 90 van lliurar José María García i José Ramón de la Morena, quan el primer presentava Supergarcía i l'altre estava al capdavant d'El larguero de la SER. La nova sèrie de Movistar+, que s'estrena aquest divendres, mostra l'enfrontament entre Francisco Javier Maldonado (Javier Gutiérrez), conegut com a Paco el Cóndor, i Jota Montes (Miki Esparbé), el seu deixeble i rival. La tercera en discòrdia és Marga Laforet, una jove periodista que està farta d'haver-se de conformar amb la franja de matinada i un programa que creu que no està a la seva altura.

"La història és ficció i està lliurement inspirada en la guerra radiofònica d'aquella època. Això sí, ens hem documentat molt i hem deixat pistes pel camí perquè els més entesos es puguin preguntar si allò que passa és veritat o no", explica a l'ARA Adolfo Valor, cocreador juntament amb Cristóbal Garrido i codirector amb Carlos Therón. Valor assegura que els espectadors que van viure l'època hi podran reconèixer episodis que sí que van tenir lloc, tot i que no exactament com els explica la sèrie. Reyes de la noche bascula entre la comèdia i el drama, tot i que un dels referents principals de la sèrie, Frost/Nixon, s'emmarca més en el segon gènere. "No volíem dos ases en una comèdia fent el boig. Volíem que es veiés que són els millors en la seva feina i que fan uns programes de l'hòstia", remarca Cristóbal Garrido, que assenyala que en els anys 80 i 90 el mitjà tenia la capacitat de paralitzar el país.

Més enllà de buscar semblances i diferències amb la realitat, Reyes de la noche reflexiona sobre la toxicitat que desprenia la guerra radiofònica d'aquells anys, protagonitzada principalment per homes que amb l'excusa de la llibertat d'expressió deixaven via lliure a la violència verbal. "La sèrie retrata la masculinitat tòxica d'aquella època i permet veure que segueix vigent, tot i que potser no de forma tan exagerada", recalca Valor. Els dos creadors, que es confessen fanàtics de la ràdio, recorden que els primeres espases del mitjà van arribar a tenir grans quotes de poder, un element que també es reflecteix a la sèrie.

Batalla a tres bandes

"Hem fet una sèrie molt salvatge però crec que, fins i tot, ens hem quedat curts. Quan parles amb periodistes d'aquella època et diuen que tot era més bèstia que el que surt a la sèrie", assegura Javier Gutiérrez. L'actor, guanyador de dos Goya, confessa que la seva intenció mai va ser fer una imitació de José María García, amb qui va intentar contactar sense èxit, però que, inevitablement, molts espectadors pensaran en ell pel seu paper de pope de les ones radiofòniques. De fet, tot i que Gutiérrez hagi volgut crear un personatge amb entitat pròpia és impossible no pensar en García quan el Cóndor dispara insults hiperbòlics amb una cadència que recorda poderosament la del mític locutor esportiu.

Miki Esparbé és un jove periodistes amb ganes de canviar les coses

Miki Esparbé també fuig de les comparacions amb la realitat quan parla del seu personatge i assegura que limitar-se a fer un biopic hauria tret molta llibertat a la història. L'actor reconeix que va llegir Los silencios de El Larguero, en què De la Morena repassa la història del programa, i va escoltar narracions de l'època dels periodistes més representatius del món esportiu. "Sobretot d'aquesta generació que ara ja són periodistes més que consolidats però que en aquell moment era gent jove amb moltes ganes de fer les coses de manera diferent i de canviar certs aspectes, perquè tenien una ètica professional diferent", reflexiona Esparbé. Per a l'intèrpret, un dels valors de la sèrie és mostrar com fa 30 anys les normes socials estaven dissenyades pels homes. "La testosterona és més que evident en molts àmbits de la història", remarca.

Davant de les dues fures testosteròniques, hi ha la Marga, cansada d'estar relegada a un programa de trucades que, inevitablement, recorda al longeu Hablar por hablar. De fet, Itsaso Arana, que interpreta el personatge, va parlar amb Gemma Nierga, creadora de l'espai de confessions, per entendre millor com era fer ràdio en aquella època i a quins problemes s'enfrontava pel fet de ser dona. "Em va explicar com al principi no li semblava un programa gens digne però que finalment es va inventar un format que va ser tot un èxit", recorda Arana, que també va agafar com a referents Julia Otero i Isabel Gemio.

Jota Montes (Miki Esparbé) i Marga Laforet (Itsaso Arana)

Per a Itsaso Arana, la Marga viu la paradoxa de ser víctima del context sexista que l'envolta i, alhora, adoptar les actituds més nocives dels homes per intentar millorar la seva situació laboral. L'actriu es mostra convençuda que abans, però també encara ara, l'ambició sempre es penalitza més en el cas d'una dona. "Crec que, fins i tot, jo mateixa em penalitzo el fet de ser ambiciosa. Crec que el canvi també ve de dins, i d'adonar-te que t'has de permetre lluitar per allò que vols i no tens. Evidentment, sense ser tan cabrona com els personatges d'aquesta sèrie".

stats