Salt o assalt, heus aquí la qüestió

Salt o assalt? La majoria de diaris consideren assalt les recurrents entrades massives d’immigrants per les fronteres de Ceuta i Melilla. Aquest dissabte, ho fan les portades d’El Mundo, La Razón, La Vanguardia i El Periódico, mentre que El País i l’ARA fan servir fórmules diferents: intent massiu d’entrar i salt massiu, respectivament. Val la pena mirar què diu el diccionari. El de la RAE explica que assaltar és “escometre impetuosament una plaça o fortalesa per entrar-hi escalant-ne les defenses”. Tècnicament, és correcte parlar d’assalt, però em sembla que el terme carrega connotacions negatives. I que és fàcil que un assaltant se l’acabi igualant a un invasor, a algú que vol conquerir aquella plaça. I aquí, en canvi, estem parlant malgrat tot de la baula més feble de la cadena: gent que es juga el físic –almenys 18 morts en aquesta ocasió– fugint de la misèria. En canvi, fixem-nos en el titular d’El Mundo: “Rabat repel·leix un assalt «violent» que acaba en tragèdia”. El diari desplaça el punt de vista: el que podria ser retratat com una crisi humanitària apareix aquí amb la retòrica de la invasió i un “violent” deixat caure en el titular, per afegir la dosi de criminalització justa en els immigrants: són mala gent, volen dir.

De fet, el diccionari català dona una definició sensiblement diferent. “Atacar bruscament (algú o, especialment, un edifici, una fortalesa, etc.)”. I posa com a exemples assaltar un banc o la trinxera. Els immigrants van atacar la frontera, sens dubte, però l’objectiu no era altre que traspassar-la, no pas prendre’n el control. Entenent que salt i assalt són correctes, com a mínim diccionari en mà, davant del dubte salt sembla l’opció menys connotada, més neutra. Sabent que Vox no tindria cap dubte sobre quina fer servir, jo tinc clar quina és la de la meva preferència.