Senyors d’Oxford, això ‘El Mundo’ ho tenia ja inventat

El diccionari d’Oxford va escollir rage baiting com a paraula de l’any del 2025. El terme fa referència a aquells pescaclics que no es basen en excitar la curiositat amb un titular al qual falta la peça fonamental d’informació, sinó que busquen provocar ràbia (rage) i que aquesta indignació sigui la palanca que doni el clic i el comentari ofès. La il·lustre institució explica que el terme es va encunyar el 2002, però sense lligam amb la vida digital, i que aleshores feia referència al fet d’engoril·lar-se quan un cotxe ens feia llums des de darrere per demanar pas. A partir d’aquí, el terme es va adaptant a la fantàstica vida algorítmica i el 2022 es va popularitzar la derivada rage farming, o sigui conrear la ràbia, per referir-se a aquestes operacions polítiques que de manera conscient i dirigida intenten influir en l’estat d’opinió a partir de provocacions deliberadament ofensives. En temps de saturació, la ràbia constitueix una energia que treu de la sonsònia. Omple manis els diumenges. 

És una llàstima que el món digital sigui imperi de l’anglès, perquè en realitat la pràctica fa dècades que està inventada a Espanya, gentilesa de la caverna mediàtica. Aquest divendres mateix, el titular de portada d’El Mundo era: “Puente no es veu responsable: «Ho estic fent molt bé»”. El rotatiu no destaca aquesta frase pel seu valor informatiu. Vol que el lector agafi el diari amb mans crispades i n’arrugui les pàgines mentre una escuma de fel se li comença a formar a la boca. El mateix titular, esclar, tindria una lectura diferent a El País o La Vanguardia, però escrita a El Mundo el que vol transmetre és ofensa i burla del ministre. Pur rage baiting, que el diari domina de molt abans de la revolució digital. Només que dir-ne leña al mono que es de goming, per algun motiu, no acabava de quedar bé en anglès.