Astèrix i Obèlix tornen a parlar català amb 'El combat dels caps'
Netflix ha incorporat l'última adaptació animada dels famosos còmics amb doblatge i subtítols en català
BarcelonaAstèrix i Obèlix, els gals més famosos de la història del còmic, tornen a parlar en català. El 30 d'abril va aterrar a Netflix la minisèrie Astèrix i Obèlix: El combat dels caps, inspirada en el còmic amb títol homònim, i va arribar doblada i subtitulada en català. La producció ja forma part del 3,4% del catàleg de la plataforma disponible en català, segons dades de Desdelsofà.cat. Abans d'aquesta minisèrie, Astèrix i la resta dels seus veïns ja havien parlat en català gràcies al doblatge que es va fer de les diverses pel·lícules d'animació basades en els còmics.
La sèrie recull moltes escenes i imatges icòniques del còmic: l'Astèrix i la seva ampolleta; el peixater que surt a lluitar amb els seus productes com a arma, i l'Obèlix intentant prendre una mica de la poció màgica. En aquesta ocasió, els gals s'enfronten a un greu problema: a causa d'un cop de menhir, el druida Panoràmix ha oblidat la recepta del beuratge que els dona una força sobrehumana.
Astèrix i Obèlix: El combat dels caps ha estat dirigida per Alain Chabat, actor, doblador i director d'Astèrix i Obèlix: Missió Cleopatra, i la producció es manté lleial als creadors originals, René Goscinny i Albert Uderzo, autors i guionistes dels còmics. Així i tot, també afegeix nous personatges (com la romana Metadata) i fa picades d'ullet a fenòmens i famosos contemporanis (com el nom del gal·loromà Fastandfurius o el romà Mileycyrus), sense perdre l'esperit del còmic. En total, hi ha 5 episodis de vint-i-cinc minuts cadascun.
L'animació ha estat a càrrec de l'estudi francès TAT Productions. El director d'animació, Fabrice Joubert, ha assenyalat al diari La Dépêche que un dels objectius principals ha estat evitar que l'animació en 3D resultés massa freda o artificial. Volien que els personatges i els escenaris tinguessin una textura orgànica i propera. Aquesta atenció al detall busca respectar l'estètica del còmic original alhora que s'adapta a les possibilitats tècniques de l'animació contemporània.
En una entrevista del mitjà francès Brut, Chabat ha compartit records sobre el primer contacte amb l'univers d'Astèrix. "La meva mare em va dir que podia anar a una llibreria i escollir el que volgués. Allà vaig trobar diversos àlbums d'Astèrix", relata. "Crec que el primer que vaig llegir va ser Astèrix gladiador, que tenia una coberta platejada, gairebé de luxe. També recordo Astèrix i Cleopatra, que em va impressionar moltíssim. Allò era com... uau!", recorda. Consultat sobre si l'esperit rebel dels gals sobreviuria al món actual, amb la inflació i el domini de les xarxes socials, Chabat ha estat contundent: "Sí, sens dubte. Són tan indisciplinats, tan despreocupats, que obliden completament l'interès general en favor de l'interès particular. Així que crec que sobreviurien perfectament al 2025".
Astèrix i Obèlix van ser creats el 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo. Fins ara, se n'han publicat 40 àlbums, traduïts a més de 100 idiomes, amb més de 385 milions de còpies venudes a tot el món. A més de la sèrie, els gals tornen aquest any amb un videojoc nou: Astèrix i Obèlix: Slap Them All! 2, i l'àlbum número 41, on els dos amics viatjaran a Lusitània, l'actual Portugal. Més de sis dècades després del seu naixement, la saga continua venent milers d'exemplars amb el seu humor, crítica social i capacitat d'adaptació als nous temps.
