Desmembraments i incisions corporals: Takashi Miike aterra a Disney+

A principis d'aquest segle, les sales de cine es van estremir amb l'estrena d'Audition de Takashi Miike, un cineasta japonès prou conegut ja aleshores pels amants del cinema extrem i que per primer cop arribava a les pantalles comercials amb una proposta radicalíssima, on el dolor d'un procés de tortura es feia present fins a límits insuportables. En aquella època, Occident sucumbia a la fascinació per les cinematografies orientals, per autors com Wong Kar-wai i Takeshi Kitano, i això va facilitar l'accés a un públic més majoritari d'un grapat de pel·lícules gore, transgressores o violentes que habitualment es movien per circuits especialitzats. 

¿Qui ens ho havia de dir, fa vint anys, que trobaríem una sèrie de Takashi Miike, Connect, a Disney+? De fet, com passa amb altres títols de la plataforma del ratolí que se situen als antípodes dels seus productes per a tota la família, Connect aterra al seu catàleg via Hulu, una altra plataforma els continguts de la qual aquí s'integren a Disney+. La sèrie suposa la primera incursió del prolífic cineasta japonès en la indústria coreana, on li van proposar adaptar aquest webtoon (així s'anomenen la nova generació de còmics digitals sorgits a Corea i pensats per ser llegits als dispositius telefònics) de Shin Dae-sung.

'Connectar' amb un psicòpata

El resultat és una sèrie de sis episodis que té poc a veure amb els populars drames romàntics coreans i que s'acosta a la violència d'El joc del calamar, però amb el segell més franc, salvatge i personal de Takashi Miike. Connect es mou sota l'allargada ombra de thrillers com Seven i El silenci dels anyells. Oh Jin-seop (Go Kyung-pyo), un psicòpata perfeccionista i refinat, es dedica a assassinar gent i convertir els seus cadàvers en peces escultòriques que després planta a l'espai públic com si fossin obres d'art. Ha Dong-soo (Jung Hae-in), un jove músic, acaba "connectat" amb en Jin-seop després que el segresti una banda de caçadors d'òrgans i trasplantin un dels seus ulls a l'assassí. Ara, cada cop que sona un tema musical que fa de detonant, en Dong-soo pot veure allò que contempla en Jin-seop. Mentre intenta encalçar el psicòpata, el noi també haurà de fugir de la policia que el pren a ell com a culpable dels crims. En Dong-soo, a més, guarda un secret: el seu cos és capaç d'autoregenerar-se de mutilacions, ferides i agressions de tota mena...

Miike barreja així el thriller de psicòpates amb un conflicte dramàtic més propi de ficcions superheroiques estil X-Men. Amb unes capacitats extraordinàries, però marginat pel seu entorn, en Dong-soo se sent un monstre malgrat que és més aviat un ésser sobrenatural. El seu do propicia que Takashi Miike es pugui recrear en un imaginari sangonós pròxim al body horror de desmembraments i incisions corporals, amb les seves curacions consegüents. Connect és un bon exemple de producte pensat des del codi de les sèries contemporànies, però amb prou espai perquè un cineasta com Miike hi introdueixi guspires de violència feridora. Sense arribar a convertir-se en una experiència orgànica extrema com Audition, la sèrie compta amb prou dosis de sang i fetge marca de la casa. I l'últim episodi és un pur festival Miike amb decapitacions, cadàvers manipulats, enfrontaments amb ganivets, ulls buidats, criatures deformes i aquell gust per fer anar la destral que trobes en tantes ficcions coreanes. Més enllà de la classificació per edats, l'única alerta de Disney+ sobre els continguts de la sèrie diu que "conté imatges de tabac".