La primera sèrie de Xavier Dolan no decebrà els fans de les seves pel·lícules

He matat ma mare, es titulava el primer llargmetratge de Xavier Dolan, que va debutar al cinema amb 20 anys i per la porta gran. El film va ser la gran revelació de la Quinzena de Realitzadors de Canes 2009, i el jove quebequès aviat es va convertir en un dels noms de referència del cinema d'autor contemporani amb propostes com Laurence Anyways (2012) o Mommy (2014). Ara estrena la seva primera sèrie, La nit que Logan es va despertar, que segons ell també podria ser l'últim títol que firma. Amb 34 anys i una carrera que ja abraça vuit pel·lícules, va comentar amb motiu de la presentació de la sèrie al Festival de Sundance que "es prenia un descans" com a director, però no pas com a actor. Segons les seves declaracions, el panorama cinematogràfic ha canviat molt en molt poc temps i se li ha fet massa feixuga la inversió d'energia i diners que suposa rodar una pel·lícula.

El trasllat a la petita pantalla de Dolan recull tots aquells elements que l'han convertit en un director de culte entre molts cinèfils, i alhora desvela el format sèrie com un territori natural per a les seves inquietuds. El títol de la seva opera prima condensava l'intens vincle d'amor-odi amb les mares que presideix bona part de la seva filmografia. A La nit que Logan es va despertar, la mort de la Madeleine (Anne Dorval, la seva mommy habitual), la matriarca dels Larouche, és el desencadenant del drama. Al voltant del llit on agonitza s'apleguen tres dels fills. També acabarà tornant la Mireille (Julie LeBreton), la filla pròdiga que va escapar de la família fa anys, ara una tanatopràctica de prestigi disposada a embalsamar el cadàver de la mare.

Dolan parteix de La nuit où Laurier Gaudreault s'est réveillé, del dramaturg Michel Marc Bouchard, de qui ja va adaptar al cinema Tom a la granja, per desplegar en cinc episodis un thriller dramàtic al voltant d'una família ferida pels secrets del passat. La clau de volta d'un dolor que s'ha escampat com ones concèntriques sobre la vida dels protagonistes es troba en una nit que la Mireille, encara adolescent, i el seu germà Julien (Patrick Hivon), denuncien que el seu fins aleshores amic i veí Logan ha violat la noia.

Música de Hans Zimmer

Dolan es troba en la seva salsa amb una minisèrie com La nit que Logan es va despertar. Un cert to de thriller amara els cinc episodis, sobretot des d'uns crèdits amb música cofirmada per Hans Zimmer que semblen manllevats d'alguna pel·lícula de David Fincher dels noranta. Però qui esperi trobar-se amb una història criminal pot acabar decebut. Mestre contemporani del melodrama, el quebequès explora aquí el vessant telenovel·lesc de tot drama familiar en què es barregen secrets del passat, ambició de poder, amors prohibits, emocions desaforades, mentides terribles i debilitats personals. Tots els germans Larouche pateixen algun tipus d'addicció tòxica o trastorn, i encaixen a la perfecció en aquells personatges tan intensos i sempre al caire de l'abisme que habiten tota la filmografia de Dolan. Però tanta reconcentració en el propi trauma de la colla de germans al llarg de cinc episodis acaba sobrecarregant. L'autor ho compensa en alguns moments amb els personatges secundaris: la tragèdia del pare condemnat a un segon pla; la bonhomia de l'amiga del germà petit, l'Elliot, a qui encarna el mateix Dolan i, sobretot, la Chantal (Magalie Lépine-Blondeau), la dona d'en Julien, una d'aquelles secundàries femenines que sempre brillen en el cinema del quebequès.