El documental que no hauria agradat a la seva protagonista
El asesinato de Kim Wall (Undercurrent) és un documental de dos capítols de HBO Max que relata la malaurada història de la periodista danesa Kim Wall. El seu assassinat va tenir repercussió mundial per la truculència d’uns fets insòlits. El 10 d’agost del 2017 Wall va sortir a navegar dins d’un submarí privat que havia construït l’inventor Peter Madsen. Ella n’havia de fer un reportatge. Però Wall ja no va tornar a la superfície. Un cop submergits en aquella carcassa de ferro claustrofòbica, Madsen la va assassinar, la va esquarterar i la va llençar a trossos a l’oceà. Durant vuit mesos la policia va investigar el cas fins a demostrar la culpabilitat de l’inventor.
No és la primera vegada que la història de Kim Wall és portada a la pantalla. Fa un any i mig, Movistar+ va estrenar la sèrie danesa The investigation, que recreava el procés d’investigació policial i com el crim havia afectat emocionalment els responsables d’aquella feina. En aquell cas, la sèrie estava molt ben plantejada perquè trencava amb els codis del true crime. Es limitava a explicar la laboriosa tasca que va suposar aquella investigació. Posava en valor l’entrega dels cossos policials i altres equips de seguretat del país. Però mai es reconstruïa el crim, mai es van ficcionar els personatges i en cap cas es va citar el nom de l’assassí. A Peter Madsen el van convertir en un ésser invisible.
A diferència d’aquella sèrie, els dos capítols documentals de El asesinato de Kim Wall s’ajusten al true crime més clàssic, que juga amb imatges sinistres de l’interior del submarí i la música de tensió. La història està allargassada innecessàriament per recrear-se en els detalls. Amb un sol episodi s’hauria pogut explicar perfectament la mateixa història.
En contrast amb el posicionament de la sèrie The investigation, que eliminava el protagonisme de l’assassí, la minisèrie documental de HBO Max es recrea en aprofundir en la seva personalitat, fins i tot admetent que era un home que volia ser sempre el centre d’atenció. El asesinato de Kim Wall també ret homenatge a la víctima recordant els seus mèrits professionals. Ens parlen d’ella com una periodista intrèpida que buscava històries sempre fora del comú. Els companys en valoren l’ètica i l’esperit del reporterisme tradicional. Però en el relat també fan el mateix homenatge a Madsen des d’un vessant més sinistre. El biògraf de l’enginyer assassí ens parla d’ell des de la fascinació, referint-s’hi com un home amb un costat fosc que necessitava sempre captar l’atenció dels altres. Amb aquest documental, doncs, s’ha sortit amb la seva.
Cap víctima hauria de ser homenatjada en paral·lel al retrat del seu assassí, amb imatges d’ell i una èpica narrativa sobre els fets. Veient El asesinato de Kim Wall tens la impressió que l’enfocament periodístic no hauria agradat gens a la protagonista. I el documental hauria hagut de saber veure que la vida important era la d’ella. No la del seu assassí.
