Embarassades, abstingueu-vos d’aquesta sèrie
Movistar+ ha estrenat la sèrie This is going to hurt (Esto te va a doler), una comèdia mèdica que relata les vivències reals d’un jove metge resident a l'NHS, la sanitat pública britànica. El protagonista és el doctor Adam Kay, que actualment ja ha deixat la medicina i ara es dedica a fer d’escriptor, guionista i comediant, per a sort de les seves pacients.
Kay es va fer famós al Regne Unit arran del seu llibre de memòries, This is going to hurt: Secret diaries of a junior doctor, que va publicar l’any 2017. Va ser un èxit perquè, malgrat les exageracions còmiques de les seves experiències i el sarcasme, el llibre va servir com a contundent denúncia de la qualitat de la sanitat pública i carregava fort contra l’aleshores ministre de Salut, Jeremy Hunt. Alguns lectors fins i tot compraven un exemplar extra del llibre i l’enviaven al ministre per assegurar-se que el llegia. Va ser tanta la repercussió que el ministre va demanar trobar-se amb l’autor. Segons va explicar el mateix Adam Kay en una entrevista a The Guardian, cap dels dos va quedar gaire impressionat pel tarannà de l’altre i la trobada va ser inútil i intranscendent. Segons Kay, el ministre pretenia fer-lo canviar d’opinió i va prescindir de la seva experiència durant sis anys en un hospital de la sanitat pública britànica: precarietat extrema, desmotivació dels professionals tot i el seu sacrifici, manca de material i torns extenuants que repercutien negativament en les pacients.
En plena crisi del sistema sanitari britànic per la pandèmia, la BBC ha transportat algunes de les vivències del llibre a la ficció televisiva i ha triat al magnífic actor Ben Whishaw per fer d’Adam Kay. La sèrie manté l’esperit de denúncia del bestseller, però també té alguns inconvenients que la fan difícil d’assimilar. Kay estava especialitzat en ginecologia i obstetrícia i la manera com el seu personatge en la ficció exerceix la medicina és desagradable. L’humor es construeix a partir de l’antipatia i la displicència amb les pacients. No les escolta i les tracta com imbècils, sembla que les vagines li facin fàstic i actua sovint amb negligència. Converteix el quiròfan en una carnisseria, comunica les males notícies amb una superficialitat inquietant, provoca esquinços vaginals i s’enfada perquè haurà de plegar més tard per arreglar-ho, fa bromes inapropiades quan fa exploracions ginecològiques, desatén algunes urgències o fins i tot sutura malament expressament les incisions de cirurgia si la pacient li cau malament. Hi ha alguns casos que són de manual de violència obstètrica. Tracta dones i parteres com unes pesades ploramiques. És el metge que no et voldries trobar mai ni, encara menys, que et fes una exploració ginecològica. Les embarassades i dones que s’hagin de sotmetre a properes intervencions ginecològiques millor que s’abstinguin durant un temps de veure la sèrie. Si bé en el títol ja se’ns avisa que el que veurem ens farà mal, el més trist és que ho aconsegueix, no només per la precarietat sanitària sinó per tot el que aquestes actituds mèdiques tenen malauradament de real.
