La sèrie sobre els orígens del monstre més terrorífic creat per Stephen King

BarcelonaMentre rodaven It: episodi 2, segona part del díptic que adaptava al cinema una de les novel·les més importants de Stephen King, el director argentí Andy Muschietti i l’actor suec Bill Skarsgård van començar a jugar amb la idea d’explorar els orígens del monstre que interpreta Skarsgård al film, el pallasso devorador de nens Pennywise. “Ens interessava sobretot el seu costat humà –aclaria Muschietti durant el recent Festival de Sitges–. Al llibre es parla d’un tal Bob Gray, que es maquillava com a pallasso i es convertia en Pennywise. En algun moment, It va decidir prendre aquesta forma per fer-ne de les seves, i això ens fascinava”.

Aquesta fascinació ha acabat prenent forma de sèrie a HBO Max: It: Benvinguts a Derry (disponible amb subtítols en català), en què viatja als anys 60 de la petita ciutat de Derry per ampliar l’univers de la novel·la, però partint de “les engrunes que Stephen King deixa al llibre perquè els lectors les recullin”, explica Muschietti. El guió també s’inspira en “els interludis” escrits per un dels protagonistes de la novel·la, Mike Hanlon, el qual investiga la història de violència i terror de Derry. “Són recerques molt enigmàtiques, preguntes que no porten enlloc, però les fem servir per explicar una nova història secreta i narrada cap enrere”, diu Muschietti.

Això últim és cert: si la primera temporada s’ambienta en els anys 60, les dues següents tindran lloc en períodes anteriors de la història de Derry, resseguint el rastre de crims de Pennywise. “Va ser una de les raons per les quals Stephen King ens va dir: «Endavant» –explica Muschietti–. Li va agradar molt la idea d’explicar la història de Pennywise en sentit cronològic invers, i amb una revelació al final que la gent no s’espera”. El primer episodi, estrenat dilluns, té un regust molt familiar, amb una colla de preadolescents turmentats per la desaparició d’un amic que es veuen perseguits per una criatura sobrenatural. Però el déjà-vu es torna sorpresa i terror quan el final del primer episodi mostra que en aquesta Derry les regles són més cruels que a la del film.

El primer episodi de la sèrie introdueix dues línies narratives que alternen els nens protagonistes i el comandant Leroy Hanlon, veterà condecorat de la Guerra de Corea destinat a una base militar propera a Derry on el govern està fent investigacions secretes. No falten monstres sobrenaturals i escenes brutals, però, tot i que la firma de Pennywise és evident, el pallasso encara no treu el cap. Ja ho farà. Com recorda Bárbara Muschietti, germana del director i productora de la sèrie, un dels motors de la història és explorar en profunditat l’alter ego humà de Pennywise: “Aquí Bill Skarsgard no només interpreta un monstre interdimensional sinó també l’home que s’amaga rere la màscara del pallasso, un personatge molt tràgic”.

Uns argentins fans de Sitges

Els germans Muschietti són argentins, però van viure a Barcelona durant molts anys i tenen una relació molt propera amb el Festival de Sitges. “De petit, el meu contacte amb el cinema fantàstic era a través de la televisió i revistes franceses de cinema com Mad Movies, on sovint hi havia mencions del Festival de Sitges –recorda el director–. Després, un dels meus curts de l’escola de cinema va ser seleccionat a la competició de Sitges, però no vaig poder venir perquè em vaig gastar tots els diners en fer la còpia de 35 mm”. Quan es van traslladar a Barcelona es van convertir en públic fidel del festival, i fins i tot van presentar-hi Mama, el curt de terror que més endavant van convertir en un llarg produït per Guillermo del Toro i protagonitzat per Jessica Chastain. En l’última edició van presentar It: Benvinguts a Derry, però asseguren que tornaran aviat. “Tant de bo a presentar una pel·lícula”, diu Andy Muschietti.

La sèrie sobre els orígens de Pennywise va ser una de les tres obres basades en relats de Stephen King projectades a l’últim Festival de Sitges. La rellevància i omnipresència de les històries de King en l’audiovisual modern no sorprèn els Muschietti, que es reconeixen fills de les seves novel·les. “Som els cineastes que som per culpa de Stephen King, però és una qüestió generacional –diu Andy Muschietti–. Molts directors d’ara vam créixer amb les seves històries durant els anys 80. Els seus relats ens van fer esclatar el cap, però també ens van ensenyar com s’explica una història”. Bárbara Muschietti subratlla que l’obra de King “conté una dimensió humana molt profunda” i que això “no ho poden dir molts escriptors de terror”.

Entre el terror i els superherois

En un moment d’It: Benvinguts a Derry, un dels nens protagonistes llegeix un còmic de Flash –el mític Flash of two worlds de 1961–, una picada d’ullet força explícita a l’anterior pel·lícula de Muschietti, The flash, un film superheroic divertit i vibrant que la crítica va rebre amb indiferència i que va punxar (relativament) a la taquilla. “Nosaltres estem molt orgullosos de la pel·lícula, però és evident que vam tenir una crisi d’imatge amb el nostre actor, Ezra Miller, que va ser arrestat dos cops”, diu el director. [Miller també va ser acusat d'assetjament, abús, segrest d'una menor, ofegament d'una dona i agressió a una parella]. “És un assumpte delicat que té a veure amb la salut mental i que el públic no va digerir bé”, afegeix.

La seva germana lamenta que hi ha gent que odiï la pel·lícula sense ni tan sols haver-la vista: “En ple auge de la cancel·lació, l’Ezra es va posar en el punt de mira de la dreta i de l’esquerra, va ser la tempesta perfecta”. El nen que llegeix Flash també surt llegint un còmic de Batman; el personatge que, en principi, Andy Muschietti introduirà d'aquí un parell d'anys en el nou univers superheroic de Warner amb el film The brave and the bold. “No puc explicar res –es disculpa ell–. Si ho faig, el telèfon sonarà i em caurà una esbroncada de James Gunn”.