Plataformes

Més enllà d''El cuerpo en llamas': 10 sèries sobre assassinats reals

La crònica negra ficcionada és un dels gèneres preferits de les plataformes

6 min
Elizabeth Olsen a 'Love and death'

BarcelonaL'èxit d'El cuerpo en llamas ha demostrat que la fascinació pels assassinats reals segueix ben viva en els espectadors. El true crime en totes les seves formes, sigui en versió documental o ficcionada, poques vegades fracassa i les plataformes estiren el fil tant com poden. De fet, una de les propostes més destacades de Netflix per a l'any vinent és la sèrie sobre l'assassinat d'Asunta Basterra, la nena de 13 anys que el 2013 va aparèixer morta en una pista forestal l'endemà de la seva desaparició. Candela Peña interpretarà la mare de la criatura, condemnada per la mort i que es va suïcidar el 2020. Abans de l'estrena d'aquesta sèrie hi ha moltes altres propostes a les plataformes basades en crims reals.

1.
'The staircase'

HBO Max

The staircase

El conegut com a cas de l'escala i la docusèrie que se'n va fer el 2004 són la gènesi de l'explosió de true crime que hem viscut en els darrers anys. Com amb el crim de la Guàrdia Urbana, després del documental va venir la sèrie de ficció, disponible a HBO Max. Colin Firth es posa en la pell de l'escriptor Michael Peterson, que el desembre del 2001 va trucar a emergències per informar que havia trobat la seva dona inconscient a casa, estesa just al final de les escales. La policia va sospitar ràpidament d'ell, tot i que ell sempre va manifestar la seva innocència. Una història tan sucosa necessitava un repartiment a l'altura, i a banda de Firth, que encarna a la perfecció l'escriptor carismàtic però amb rerefons tèrbol, brilla Toni Colette en el paper de la víctima. Altres noms il·lustres de la producció són Juliette Binoche, Parker Posey i Sophie Turner.

2.
'Los crímenes de Essex'

Filmin

Una fotograma de la sèrie 'Los crímenes de Essex'

Els prejudicis sobre les persones amb problemes de salut mental és un dels fils conductors d'aquesta minisèrie, que recorda un dels casos més escabrosos de la història criminal d'Anglaterra. L'agost del 1985 la policia va trobar cinc membres de la família Bamber –els pares, la filla i els dos fills bessons d'aquesta última– morts a trets a casa. Els agents van arribar a l'escena del crim alertats per Jeremy Barber, que assegurava que el seu pare li havia trucat desesperat perquè la seva germana, la Sheila, de 28 anys i diagnosticada amb esquizofrènia, estava tenint un brot i anava armada amb un rifle. El testimoni del Jeremy i l'escena del crim –la Sheila estava morta agafant un rifle i amb una Bíblia oberta al costat– van fer que la policia assenyalés la noia com la culpable de l'assassinat múltiple. La realitat, però, era molt diferent. Producció sòbria i ben narrada que compta amb el vistiplau de l'exparella de la Sheila i pare dels bessons assassinats, Colin Caffell.

3.
'Por mandato del cielo'

Disney+

Andrew Gardfield en una escena de la sèrie

El factor religiós sempre fa que un crim tingui un punt més de macabre, com passa en aquesta minisèrie de Disney+. Protagonitzada per Andrew Gardfield i Daisy Edgar-Jones (Normal people), explica l'assassinat de Brenda Lafferty i el seu nadó Erica, totes dues degollades l'any 1984. La Brenda estava casada amb Allen Lafferty, fill d'una nombrosa família mormona que van renegar d'aquesta Església per formar part d'un grup dissident anomenat l'Escola dels Profetes. Dos dels germans de Lafferty, el Ron i el Dan, asseguraven que Déu els havia encomanat la missió d'"eliminar" la Brenda i la seva filla, i així ho van fer. Més enllà de l'opressiu ambient religiós que mostra, un dels punts a favor és el qüestionament de la pròpia fe del detectiu que investiga el cas, a qui dona vida Gardfield.

4.
'Sherwood'

Filmin

Una imatge de la sèrie 'Sherwood'.

Són pocs els espectadors que veuen Sherwood sabent que està basada en fets reals, ja que la sèrie s'esforça molt a amagar el seu origen canviant els noms dels implicats. Aquesta sèrie britànica s'ambienta en un poble de tradició minera encara dividit per les vagues dels anys 80, quan part dels miners de la localitat van decidir seguir treballant en comptes de donar suport a l'aturada. Dècades després d'aquell conflicte, un dels líders sindicals del poble apareix mort al carrer travessat per una fletxa. La sèrie ficciona dos assassinats reals que van tenir lloc el 2004 a la zona de Nottinghamshire: el del miner Keith Froggy Frogson i el d'una noia, Chanel Taylor, morta pel seu pare poques setmanes després de casar-se. L'únic vincle entre tots dos casos és que els assassins respectius es van amagar als boscos de Sherwood per fugir de la policia.

Més enllà dels assassinats, Sherwood és interessant pel retrat que fa de les ferides encara obertes per les vagues dels 80 i el thatcherisme.

5.
'María Marta, el crimen del Country'

HBO Max

Una escena de la sèrie

Les sèries sobre assassinats reals són un fenomen mundial i a l'Argentina també en tenen alguns exemples. Una de les produccions que es poden veure a HBO Max és María Marta, el crimen del Country, un dels casos més cèlebres del país. L'any 2002 María Marta García Belsunce va ser trobada sense vida pel seu marit, Carlos Carrascosa, al lavabo de la seva casa de Country Carmel, un barri privat exclusiu de Buenos Aires. Primerament, un seguit d'irregularitats van fer que es determinés que la mort es devia a un accident domèstic, però un mes i mig després una autòpsia sol·licitada pel germanastre de Belsunce va detectar sis trets al cap de la morta, unes ferides que ningú havia vist en un primer moment. Un cop es va fer evident que la dona havia estat assassinada es van començar a multiplicar les hipòtesis sobre l'autoria i el mòbil, i moltes assenyalaven el marit. El cas va tenir un gran seguiment mediàtic i va ocupar nombroses portades de diaris. Un dels avantatges de la sèrie, que funciona amb dues línies temporals diferents, és que els capítols no superen els 40 minuts de durada.

6.
'Dahmer'

Netflix

Evan Peters en el paper de Jeffrey Dahmer

Una de les sèries més vistes de la història de Netflix té al centre un assassí en sèrie real que va matar 17 homes sense que ningú ho sospités. Jeffrey Dahmer, conegut com el carnisser de Milwaukee, assassinava, es menjava parts de les seves víctimes i n'acumulava les restes al seu apartament, un habitatge que era totalment insalubre. L'encarregat de posar-se en la pell d'aquesta macabra figura és Evan Peters, que té una tendència natural a interpretar personatges foscos tot i que fa temps que demana que algú li proposi algun projecte més lleuger, com ara una comèdia romàntica. A l'espera de veure si algun dia es pot treure l'etiqueta d'actor intens, s'ha de reconèixer que Peters broda el seu paper en aquesta pertorbadora sèrie de Ryan Murphy, que algunes veus han criticat perquè creuen que glorifica la figura de l'assassí.

7.
'El asesino improbable'

Netflix

Una escena de la sèrie

Les històries amb rerefons negre funcionen molt bé en l'audiovisual nòrdic. En aquest cas s'ajunten la crònica negra i la política, ja que és una versió ficcionada de l'assassinat del primer ministeri suec Olof Palme, que va tenir lloc el 1986 a la sortida d'un cinema. El asesino improbable se centra en Stig Engström, que va ser el principal sospitós del magnicidi però de qui mai es va poder demostrar la culpabilitat. L'home, dissenyador gràfic, era al lloc dels fets i en un inici va ser considerat simplement testimoni de l'assassinat. No va ser fins 30 anys després que dos periodistes diferents en dos llibres diferents van apuntar a la seva possible culpabilitat.

8.
'La serpiente'

Netflix

'La serpiente'

Els assassins en sèrie sempre triomfen a Netflix. Dahmer n'és l'exemple més clar, però molt abans la britànica La serpiente també va tenir una fervorosa acollida dels subscriptors de la plataforma. La minisèrie se centra en Charles Sobhraj, un seductor nascut al Vietnam i criat a França que durant els anys 70 viatjava per la ruta hippie asiàtica i amb ajuda de la seva nòvia enganyava, robava i assassinava joves occidentals. Més enllà de ser un cas real, la sèrie té interès per un factor d'actualitat: a finals del 2022 l'assassí va ser alliberat de la presó del Nepal on complia cadena perpètua i va ser entregat a les autoritats franceses. La cara més coneguda d'aquesta producció és Jenna Coleman, que tot just acaba d'estrenar Senderos peligrosos a Amazon, una altra sèrie on l'assassinat té un paper central (en aquest cas de ficció).

9.
'Love and death'

HBO Max

'Love and death'

Un altre relat d'assassinat ambientat en un ecosistema conservador dels Estats Units, en aquest cas Texas. A finals dels 70, Candy Montgomery, una mestressa de casa amb una vida tirant a anodina, va començar una relació extramatrimonial amb el marit d'una de les seves amigues, Betty Gore. Tots formaven part de la mateixa comunitat religiosa, els seus fills eren amics i aparentment tot estava en sintonia, si no fos per l'afer entre la Candy i Allan Gore. El juny del 1980, Betty Gore va ser trobada morta, assassinada a cops de destral (41 per ser exactes). Montgomery va ser acusada del crim, però ella sempre va assegurar que simplement es va defensar quan la Betty, que s'havia assabentat de l'aventura, es va encarar amb ella. La producció de la HBO Max confia en Elizabeth Olsen, actriu especialment dotada per al drama, per interpretar la Candy, i en Jesse Plemons, perfecte en el seu paper de l'home normal i avorrit que se suposa que era Allan Gore.

10.
'Candy'

Disney+

Melanie Lynskey i Jessica Biel a 'Candy'

Per què conformar-se amb una única sèrie sobre un cas quan en pots tenir dues? La història de Montgomery és tan coneguda als Estats Units que té dues versions ficcionades. Candy, que es pot veure a Disney+, és la primera que es va estrenar. No té res a envejar-li a la de HBO Max pel que fa al repartiment: Jessica Biel en el paper de la presumpta assassina i la sempre eficient Melanie Lynskey en el paper de la víctima. Un motiu per preferir Candy per sobre de Love and death? La seva durada. La minisèrie de Disney+ consta de cinc capítols, mentre que la de la HBO Max en té set i cap al final sents que estan allargant massa la història.

stats