Posa't la bata blanca: cinc sèries de metges de nova fornada

BarcelonaA cor obert, Urgencias, Anatomía de Grey, Hospital Central, Doctor en Alaska, Doctor Martin... les sèries de metges són un gènere propi i més que consolidat. Sigui perquè els espectadors gaudeixen amb el vessant heroic de la professió o perquè prefereixen el safareig entre metges, són una mena de ficció que viu una regeneració constant de títols. Mostra d'això són els cinc drames mèdics de nova fornada que des de fa poques setmanes estan disponibles a les plataformes.

Tenint en compte que Anatomía de Grey és una de les sèries més longeves (i exitoses) de la història de la televisió, qui no voldria tenir la sort d'aconseguir ser la seva successora? Netflix ha comprat tots els números de la grossa amb Pulso, el drama mèdic que ha estrenat aquesta setmana, que sembla quasi una fotocòpia de la sèrie protagonitzada per Ellen Pompeo. En aquest cas, l'estrella de la funció és Danny Sims (Willa Fitzgerald), una metgessa impulsiva que, inesperadament, és nomenada cap de residents d'un hospital de Miami, un càrrec que ocupava el doctor Xander Phillips, recentment suspès després que ella l'hagi denunciat a recursos humans per assetjament sexual. Per acabar-ho d'adobar, a través de diferents flashbacks queda clar que tots dos metges havien tingut una relació sentimental en el passat que van amagar a tothom. Tots aquests alts i baixos emocionals i professionals tenen lloc mentre un perillós huracà s'acosta a la ciutat i la tempesta prèvia provoca centenars de ferits. Netflix no enganya ningú quan classifica el drama mèdic de producció pròpia i el posa sota l'epígraf "sèrie tipus telenovel·la". Per tant, tothom està avisat de què es trobarà quan s'apropi a Pulso: problemes sentimentals i, de tant en tant, casos mèdics.

Mentre Pulso és la representació més lleugera de les sèries de metges, The Pitt és l'opció per als que no s'espanten amb ferides obertes i crisis de tota mena. La ficció de Max recupera l'esperit d'Urgencias, i no només perquè el seu protagonista, Noah Wyle, fos una de les estrelles d'aquella sèrie (interpretava el personatge del doctor John Carter, pel qual va aconseguir cinc nominacions als Emmy). The Pitt vol ser realista, sense concessions al sentimentalisme barat, i adrenalínica: de fet, cada episodi segueix en temps real una hora del torn de quinze hores que fa el doctor Michael Robby Robinavitch (Wyle). Així, la primera temporada de 15 episodis –un per hora de torn– se centra en una única jornada que comença a les set del matí i coincideix amb el primer dia d'un nou grup d'estudiants i metges residents. Tot i que encara falten mesos per a l'anunci de les nominacions dels Emmy, és més que probable que la sèrie en rasqui alguna.

Basada en una sèrie homònima italiana, la nord-americana Doc se centra en la doctora Amy Larsen (Molly Parker), que al principi de la ficció pateix un accident de cotxe que li provoca una amnèsia parcial que fa que no recordi els últims vuit anys de la seva vida. Quan es desperta de l'operació descobreix amb sorpresa que està divorciada del seu marit, el doctor Michael Hamda, i que la relació amb la seva filla, a la qual recorda amb 9 anys, és pràcticament inexistent. No és l'única revelació que li suposarà un daltabaix: aviat descobrirà que a l'hospital, on treballa com a cap de medicina interna, no la suporta ningú per la seva falta d'empatia cap als pacients i els mateixos companys. Més enllà de mostrar el viatge de l'Amy, la sèrie també mostra dos casos mèdics per episodi i la vida dels companys de feina de la protagonista. Els espectadors que vulguin donar un cop d'ull a la sèrie italiana original també la trobaran a Movistar Plus +.

Una de les darreres estrenes mèdiques és l'alemanya Krank: Berlín al límite, molt més fosca, bruta i torturada que les propostes que arriben dels Estats Units. La protagonista és la doctora Suzanna Parker, nova cap del servei d'emergències d'un hospital de Berlín. La metgessa s'ha traslladat a la capital alemanya després que la seva vida a Múnic s'hagi ensorrat. Un cop instal·lada en el seu nou càrrec, intentarà implementar diverses reformes, però es trobarà amb la resistència d'un personal mal pagat i saturat. El contrapunt de Parker és el doctor Ben Weber, immers en una espiral d'autodestrucció. La sèrie està escrita per un exmetge d'emergències, Samuel Jefferson.

En la línia de Pulso, Netflix va estrenar fa uns mesos l'espanyola Respira, que segueix el dia a dia d'un grup de sanitaris d'un hospital públic de València, el Joaquín Sorolla. A diferència del que passa als drames mèdics nord-americans, aquí la defensa d'una sanitat pública i universal esdevé un dels eixos principals. Malgrat les bones intencions de fer reivindicació social, la sèrie està més a prop dels embolics de bates d'Anatomía de Grey que d'un drama seriós sobre les condicions laborals dels sanitaris espanyols. La sèrie, protagonitzada per Blanca Suárez, Najwa Nimri i Aitana Sánchez-Gijón, està renovada per a una segona temporada que es va començar a rodar al desembre.