Capítols censurats
Mèdia  /  Sèries 27/08/2022

'Seinfeld', la bandera de Puerto Rico i el capítol censurat que va fer rècord d'audiència

En l'episodi, els porto-riquenys són representats com a violents i en una de les escenes es crema la bandera del país caribeny

Rory Elliott Armstrong
3 min
L'escena en el que Kramer accidentalment crema la bandera de Puerto Rico

BarcelonaConsiderada una sèrie que “no tractava de res” però que alhora tractava de tot, Seinfeld, juntament amb Friends, va ser una de les dues sitcoms que més van entretenir els espectadors durant els anys noranta. La comèdia se centrava en el dia a dia del còmic Jerry Seinfeld, una versió ficcionada de l'actor que l'interpretava, i els seus tres amics –el George, l'Elaine i el Kramer– a la ciutat de Nova York.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Els creadors de la sèrie eren Larry David i el mateix Jerry Seinfeld, que van elevar la quotidianitat de la vida diària a l'absurd fent que els protagonistes de la comèdia sovint acabessin involucrats en situacions ridícules. Una d'elles, però, va creuar la línia del bon gust, segons alguns espectadors, i va donar lloc a una intensa polèmica.

En el capítol titulat The Puerto Rican Day, els protagonistes, després d’assistir a un partit de beisbol, es troben atrapats en un embús a causa de les desfilades del dia nacional de Puerto Rico que se celebra a Nova York. En una de les escenes, el Kramer llença una bengala i sense voler crema una de les banderes del país caribeny. En veure que intenta apagar el foc trepitjant la bandera, un grup de porto-riquenys el comencen a perseguir i acaben destrossant el cotxe del Jerry. És en aquest moment que el Kramer diu: “Sabies que un dia normal és així, a Puerto Rico?”.

Tant l'escena de la bandera en flames com la roba dels caribenys, que era completament antiquada i fora de lloc, i la frase del Kramer van causar conflicte amb els activistes porto-riquenys, que van escriure queixes i van organitzar protestes davant de l'edifici Rockefeller de Nova York, on hi ha els estudis de la NBC. Fernando Ferrer, de nacionalitat porto-riqueny i president del districte del Bronx, va afirmar que l’episodi ''havia traspassat la línia entre l'humor i el fanatisme''. Ferrer es referia especialment a la frase final del Kramer, que suggeria que la violència i les manifestacions eren part del dia a dia a Puerto Rico. El president de la Coalició Nacional de Puerto Rico en aquell moment, Manuel Mirabal, va remarcar llavors que era "inacceptable" que Seinfeld utilitzés la bandera de Puerto Rico com a attrezzo sota cap circumstància.

La data d’estrena va ser el 7 de maig del 1998 i va ser el segon episodi més vist de la sèrie després del finale, amb uns 38,8 milions d’espectadors. A més, va ser el capítol que més guionistes va tenir, deu en total. Tot i l'èxit del capítol i el nombrós equip que hi va estar implicat, uns dies després de la seva emissió la NBC va retirar el capítol i va demanar disculpes. Malgrat haver sucumbit a les pressions, el canal de televisió nord-americà va afirmar que en realitat la sèrie no mostrava estereotips ètnics perjudicials perquè els espectadors de Seinfeld sabien que l'humor de la sitcom es derivava de “veure com els personatges es fiquen en situacions difícils”. 

Els actors i la resta de l'equip de Seinfeld van trobar que les objeccions al capítol no eren raonables. Dos dels guionistes de l'episodi van comentar més tard que, malgrat el títol, l'episodi no té res a veure amb els porto-riquenys i que podrien haver traslladat l'escenari a qualsevol de les moltes desfilades anuals que tenen lloc a Nova York sense canviar significativament la història o el diàleg. A més, Jerry Seinfeld recorda que quan va preguntar a un participant en les manifestacions com sabia que hi havia alguna cosa ofensiva en el capítol sense haver-lo vist, li va contestar: “Suposem que hi és només pel títol”. L'estiu del 2002 l'episodi va ressorgir amb les polèmiques seqüències intactes.

Massa políticament correcte

En una entrevista del 2015 a la ràdio d'ESPN, Seinfeld va explicar a Colin Cowherd que no feia els seus monòlegs en campus de les universitats nord-americanes perquè els alumnes eren “massa políticament correctes". El creador de la sèrie suggeria que el programa no estava fet per als adolescents d’avui en dia i argumentava que no entenien el significat de determinades paraules o conceptes. "Només diuen «Això és racista», «Això és masclista», «Això és un prejudici». No saben de què dimonis parlen", exclamava l’humorista. Pel que fa a la seva popular comèdia, Seinfeld va argumentar que sempre triaven les trames en funció de si podien ser gracioses o no.  

Abans que Seinfeld es deixés d'emetre el 1998, la sèrie va viure altres moments en què va crear controvèrsia. Entre aquests destaca un capítol en què el Kramer és confós amb una persona discapacitada després d'anar al dentista, un altre en què droguen la xicota del Jerry perquè ell i els seus amics puguin jugar amb la seva col·lecció de joguines, i un altre en què el George està desesperat per trobar un amic negre per demostrar que ell no és racista. Tot i aquests episodis, que ara potser algú diria que traspassaven els límits de l'humor, Seinfeld continua sent un dels referents de la comèdia televisiva.

stats