Mèdia Sèries 07/05/2022

On són les altres llengües cooficials a la ficció espanyola?

Català, gallec i euskera són invisibles a la majoria de produccions

Laura Minguella
7 min
L'Scarlett, l'Àfrica i el Jordi, protagonistes de la sèrie bilingüe 'Drama'.

Avui dia, a prop de Santa Maria del Mar es poden sentir mil i un idiomes, fruit de la globalització i el turisme massiu. Però al segle XIV hi havia una llengua clarament dominant: el català. En canvi, l'espectador que vagi a Netflix per reviure aquella època remota, veient la sèrie Los herederos de la tierra, podrà, amb un parell de clics, fer parlar els personatges en castellà, portuguès, anglès o alemany... però no en català. L'única opció d'escoltar els diàlegs en la llengua que es parlava aleshores passa per viure a Catalunya i esperar fins l'any vinent, quan TV3 podrà estrenar la versió doblada al català d'aquesta seqüela de L'església del mar que ha coproduït.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Los herederos de la tierra és només l'última de les ficcions que neguen la realitat lingüística del territori on tenen lloc i acaben projectant una idea falsejada de la presència del català, el gallec o l'euskera en àmbits on hi tenen una presència destacada, si no directament dominant.

Els germans Llor, protagonistes de 'Los herederos de la tierra'.

Aquest no és un cas aïllat, ja que són diverses les sèries estatals que renuncien a reflectir la realitat lingüística dels territoris bilingües tot i estar ambientades a Catalunya, el País Basc i Galícia. El filòleg i professor de secundària Gerard Furest apunta al seu llibre Decàleg irreverent per a la defensa del català que això pot ser degut al fet que, des de l'Estat, perceben el català "com un codi comunicatiu de tercera regional, no apte per a tots els registres i, per descomptat, inservible per a cap registre culte". Sobre Los herederos de la tierra, Furest explica a l'ARA: "Des de Madrid fan el que han de fer: des d'una òptica espanyola creen el seu marc i s'apropien –això és molt espanyol– d’una altra realitat i la vampiritzen. En aquella època ningú parlava castellà a Barcelona i ells han vist una gran història i han decidit saltar-se el català per fer-ho tot en castellà, apropiant-s'ho". En la mateixa tònica, l'escriptor i guionista Enric Gomà explica que aquesta situació no és pas nova i té l'origen ja en la literatura, en tota aquella novel·la escrita en castellà i ambientada a Barcelona per Marsé, Mendoza o Vázquez Montalbán, en què el català és anecdòtic o inexistent".

Furest també explica al seu llibre que les sèries bilingües que presenten uns usos diglòssics de la llengua banalitzen, i per tant normalitzen, la subalternitat del català, ja que són "una pintoresca temptativa de promoure la diversitat lingüística, aquella que arracona el català en els usos informals que depassen la intimitat més estricta". Parlem de diglòssia quan, entre dues llengües, una es fa servir per uns usos elevats i l’altra per uns altres de no tan elevats, per la qual cosa el parlant canvia de llengua en segons quins contextos i gairebé sense adonar-se'n. És el cas de la ficció juvenil Drama, protagonitzada per Elisabet Casanovas i produïda per RTVE en col·laboració amb El Terrat.

En aquesta sèrie, que també es va emetre a TV3, els personatges joves fan servir el castellà en les relacions verticals amb els pares –el personatge de la Scarlett parla en castellà amb el seu pare, interpretat per Ignatius Farray–, però canvien al català en els usos horitzontals amb les seves amistats. Furest és partidari que les produccions i coproduccions de TV3 siguin íntegrament en català, apostant per un model transformador que transformi la realitat en positiu: "Ja sé que a casa meva també es parla en castellà, però jo el que vull que em mostris és una altra realitat que em faci pensar que en aquest país realment es parla català. Així, la meva mentalitat quan surti de casa serà diferent".

La María, l'Esther i la Cris, les tres amigues protagonistes de 'Vida perfecta'.

Un exemple amb ambientació actual el trobem a Vida perfecta, la comèdia dramàtica creada per Leticia Dolera i distribuïda per Movistar+. La sèrie s'endinsa en les vides de tres amigues que han superat la trentena i es troben amb una crisi existencial que les obliga a prendre un nou rumb en la seva vida. Sabem que la ficció té lloc a Catalunya per les localitzacions a diversos punts de Barcelona, perquè, si fos per la llengua, ben bé que podria tenir lloc en qualsevol ciutat de l'Estat. De fet, l'únic rastre del català el descobrim a la segona temporada, quan es destaca el marcat accent català de la Julia, parella de l'Esther, una de les protagonistes. La darrera enquesta d’usos lingüístics de l’Idescat, publicada el 2020 amb dades recollides el 2018, mostra que només el 27,5% de la població de l'àmbit metropolità de Barcelona té el català com a llengua habitual. A més, la Unesco apunta que, un cop l’ús social d’una llengua ha minvat fins al 30%, es considera en procés de desaparició, perquè arriba un punt en què els parlants comencen a trobar dificultats per trobar algú amb qui interactuar i es veuen obligats a canviar d’idioma.

També a Movistar+ trobem Mira lo que has hecho, la primera ficció creada per Berto Romero. L'humorista i presentador s'interpreta a si mateix aprofitant experiències i reflexions pròpies sobre la paternitat per explicar, en tres temporades, com el fer de ser pare li canvia la vida i tots els dubtes i neguits que li van aparèixer amb l'arribada dels seus fills. L'Enric Pardo, guionista i coordinador de guió de la sèrie, explica a l'ARA que les decisions lingüístiques no depenen dels guionistes, sinó de la producció executiva de la ficció i la cadena. També ha apuntat que "la sèrie no va ser escrita ni plantejada en cap altra llengua que no fos el castellà" i que, com que es va començar a crear al 2012, any en què el mercat audiovisual estava dominat per Atresmedia i Mediaset, "tampoc es va plantejar introduir-hi algun diàleg en català".

Enric Gomà apunta que "la presència del català estava vetada en molts aspectes per la censura durant el franquisme, però després hem continuat amb la mateixa tònica. Tenen por d'ensenyar una societat plurilingüe, amb el que això comporta". En aquest sentit, recorda el film francès Una casa de bojos, on s'hi sentia francès, català i castellà indistintament. "Esclar, això en un film espanyol és impensable", rebla Gomà, que esmenta també Todo sobre mi madre, d'Almodóvar. "En una escena, la transexual Agrado va a una farmàcia de guàrdia i diu bona nit. Doncs bé, quan la vaig veure al cinema el públic ho va celebrar com un gag. Em vaig quedar de pasta moniato. És un dèficit que tenim, i també hi ha la por de com ho rebran els espectadors castellans monolingües".

En aquest sentit, ha quedat com una raresa històrica la sèrie Periodistas de Telecinco, que com a mínim deixava que el personatge interpretat per Enric Arredondo –un periodista català a Madrid– deixés anar de tant en tant alguna frase en la seva llengua, sobretot quan renegava en la intimitat. Era només una picada d'ull, però com a mínim es consignava l'existència d'altres idiomes a l'Estat i el públic de territoris monolingües podia comprendre millor que les llengües cooficials es parlaven amb normalitat i de manera quotidiana, una noció que el sistema audiovisual –només cal recordar com es demana a polítics o esportistes catalanoparlants repetir declaracions en castellà en comptes de subtitular-les– tendeix a negar.

Una 'Patria' sense basc

La invisibilitat no només la pateix el català sinó que també passa amb el basc i el gallec. Un dels casos més recents i evidents és el de Patria, estrenada el 2020 a HBO i basada en la novel·la homònima de Fernando Aramburu. La sèrie relata 30 anys del conflicte basc i el seu impacte en la societat a partir del cas de dues amigues amb històries molt diferents: una és la vídua d'un home assassinat per ETA i l'altra és la mare d'un etarra empresonat. La producció destaca pel seu delicat ús dels flash-backs per parlar del passat, però renuncia a fer servir l'euskera tal com es faria en una societat bilingüe, i excepte en paraules aïllades o frases curtes és un idioma que no hi apareix. Molts crítics i espectadors consideren l'absència de basc a la sèrie com un dels seus grans errors i com una decisió que resulta fins i tot ridícula tenint en compte que, diverses vegades, alguns dels personatges parlen d'identitat nacional i insisteixen, en castellà, en la importància de l'ús de la llengua per a la pervivència de la identitat basca, que no dubten a defensar sigui com sigui.

En el moment de la presentació de la sèrie, el seu creador, Aitor Gabilondo, va justificar l'absència de l'euskera malgrat que tot el repartiment fos basc: "Tot en euskera no era comercialment acceptable per a HBO i tampoc hauria estat del tot realista. Un percentatge en euskera no ens semblava bé, perquè ¿qui el parla i qui no? Era un embolic on no ens volíem ficar", argumentava.

Bittori i Miren, personatges principals de 'Patria'.

Un altre exemple del País Basc el trobem a La línea invisible, de Movistar+, un thriller cuinat a foc lent que retrata els inicis d'ETA a finals dels anys seixanta. La sèrie ofereix un enfocament humà per acostar-se als protagonistes de la història, evitar encasellar-los en el bé o en el mal i fer-ne un retrat esbiaixat. Igual que a Patria, al llarg dels seus sis capítols es parla de la necessitat de defensar la llengua, la cultura i la identitat basques mentre, irònicament, amb prou feines n'hi ha rastre en la ficció. A diferència del que passa a la sèrie de HBO, el repartiment de la ficció de Movistar+ no està format per actors bascos i, de fet, els dos personatges principals, Txabi Etxebarrieta i José Antonio Etxebarrieta, estan interpretats per dos actors catalans,  Àlex Monner i Enric Auquer.

El thriller que espanta el gallec

El desorden que dejas és un thriller que s'endinsa en la vida de la Raquel, una professora de literatura que comença com a substituta a l'institut de Novariz, un petit poble de la Galícia rural. Fidel al seu estil de nordic noir, la ficció de seguida deixa entreveure les estranyes circumstàncies que envolten la mort de la professora a qui la protagonista substitueix. Per a molts, aquesta sèrie suposa un abans i un després en la representació de la diversitat lingüística estatal, perquè els protagonistes van treballar amb assessors lingüístics per emular la parla del castellà a Galícia i deixar enrere l'accent neutre que se sol sentir, tant si la sèrie s'ambienta a Sevilla com a Astúries. Això suposa un pas endavant, perquè anys enrere als intèrprets bilingües se'ls demanava que amaguessin el seu accent. Tot i això, encara queda molt camí per assolir una veritable representació de la diversitat lingüística estatal, atès que la sèrie no ha estat rodada en gallec tot i estar ambientada a una zona rural, que és on més es parla aquesta llengua.

stats