La vida en deu fotografies
“Si cada foto explica una història d’una persona, d’un lloc, d’un moment, ¿les fotografies adequades poden revelar els secrets de tota una vida?”. Aquesta és la pregunta que es fa només començar la sèrie documental de la BBC A life in ten pictures que trobareu a la plataforma Movistar+ (Una vida en diez fotos). Són sis capítols de cinquanta minuts on s’explica la vida de sis celebritats a partir d’una desena de fotos seves, ja siguin de l’arxiu particular o de les imatges més mítiques que les han convertit en icones mundials. Amy Winehouse, John Lennon, Muhammad Ali, Elizabeth Taylor, Freddie Mercury i Tupac Shakur són els protagonistes d’aquesta primera temporada, de la qual la plataforma encara té pendent emetre alguns dels episodis.
És una idea bona, senzilla i econòmica. Un cop seleccionades les 10 fotografies que representen les etapes més paradigmàtiques del protagonista, es fan diverses entrevistes a persones properes a l’homenatjat: amics, familiars, gent amb qui hi ha tingut un vincle professional, assistents personals, fotògrafs... Cadascun d’aquests testimonis parla amb la fotografia a la mà i la imatge serveix com a punt de partida per aprofundir en la vida del personatge.
La sèrie documental demostra que encara és possible descobrir noves informacions sobre personatges tan populars i que han rebut tanta atenció mediàtica. En el cas d’Elisabeth Taylor, el seu retrat en el primer càsting de la seva vida explica molt bé l’evolució de l’actriu. I la seva primera fotografia d’estudi feta pel gran Philippe Halsman ens revela una intrahistòria: va ser ell qui va fer prendre consciència a Taylor de la força de la seva imatge, del seu cos i del poder que tenia per ella mateixa sense l’ajuda de cap home. Aquella sessió fotogràfica va provocar un punt d’inflexió en la seva actitud professional. Les diferents imatges permeten veure el contrast entre la manera com els estudis volien ensenyar l’actriu i com era ella en realitat. La fotografia que es va fer després de ser operada d’un tumor cerebral és impactant. En el cas de Freddie Mercury, per exemple, és bonic veure com el seu assistent personal recorda els últims dies de vida del cantant a partir d’una fotografia seva al llit.
Sí que es pot explicar tota una vida en només deu imatges, sobretot si t’interessa més posar èmfasi en les històries que no pas en una monòtona cronologia. Les fotos són els grans moments, per bé o per mal. I deu de juntes, a més, faciliten entreveure una evolució personal. La mirada, l’entorn, el fotògraf... donen a entendre aspectes que es llegeixen entre línies. Potser no és la biografia més perfecta ni tampoc la que explicarien els mateixos protagonistes, però segurament la nostra vida són moltes a la vegada, sobretot si ho analitzem des de la mirada dels altres.
