Sílvia Orriols fa un bon servei a 'El Mundo'

L'ultra Sílvia Orriols s’ha convertit en una autèntica navalla suïssa per al diari El Mundo: li funciona per a qualsevol menester. He estat mirant els últims tres mesos de cobertura del partit i hi ha de tot. Pot servir per espantar les criatures amb titulars dignes d’Edgar Allan Poe on es refereixen a ella com a “Silvia metemiedo”. També l’han entrevistat, amb preguntes que eren més aviat serveis de tenis, per exemple si es considerava xenòfoba perquè pogués tirar pilotes fora, en comptes d’enfrontar-la a les seves frases més esparverants. Però la utilitat més pràctica, l’autèntic tornavís que tot ho obre, és considerar que Orriols encarna l’autèntica faiçó de l’independentista català. Tant se val que la majoria d’enquestes no li donin ni un sol diputat, articulistes com Félix Ovejero igualen qualsevol partit catalanista a racista. “Tots són diverses variants de Sílvia Orriols, només que, on aquesta diu musulmà, Junts i ERC diuen hispà”. Javier Redondo, dos dies després, repetia aquest mateix argument: “Illa salva Puigdemont agafant-se al comodí d’Orriols. Illa no tolera la xenofòbia si la víctima és musulmana, però no li importa si és de Jaén”. Empestar per contagi, se’n diu. I és baixa maniobra.

Ara, hi ha un mèrit inqüestionable que cal atribuir a Orriols: el d’haver aconseguit que el diari admeti l’existència de partits d’ultradreta en el sistema polític espanyol... si són catalans, esclar. Després d’anys fent sentits homenatges a l’escoliosi amb torsions fabuloses per evitar el qualificatiu ultra quan parlen de Vox, ara l’escriuen amb gran fruïció si parlen de la líder d’Aliança Catalana. Per alguna cosa es comença. Des d’aquesta humil columna s’anima el mitjà a seguir investigant. Amb tenacitat i esforç, segur que detecten alguna altra força d’ultradreta que els quedi més a prop que Ripoll.