De la sobrietat d’Escanes a l’excés de Pedroche: així han rebut el 2026 les televisions
La1 intentava revalidar el lideratge a Espanya amb una Chenoa relativament sòbria i de blanc, acompanyada d'uns Estopa que no van acabar d'encaixar en el format
BarcelonaLes audiències de les campanades no arriben fins al dia 2 de gener, però les xarxes han emès ja el primer veredicte. I en el cas de Cristina Pedroche, que és qui des de fa uns anys aconsegueix generar expectatives al voltant del seu vestit –o potser caldria dir de la manca de– costa de trobar qui validi la doble opció triada enguany per la presentadora. Va començar la gala amb una mena d’abric que retia homenatge a la dotzena de vestits que l’han acompanyada en totes les edicions en què ha presentat l’emissió de Cap d’Any. El resultat era una superposició impossible de retalls inconnexos i heterogenis que semblava més una paradeta del mercat de puces que un vestit. En pocs minuts, X estava ple de comentaris irònics i mems.
Quan es va treure l’abric, va mostrar l’enèsima versió del vestit amb la mínima pedreria imprescindible per no fer un Sabrina Salerno. En tot cas, el truc va funcionar el 2022, 2023 i 2024, quan Antena 3 va aconseguir ser líder d’audiència a Espanya i destronar La1, però va punxar l’any passat, ja que David Broncano i Lalachús –per un marge estret– van aconseguir recuperar el lideratge. Enguany el grup Atresmedia renunciava a fer campanades pròpies a La Sexta, amb la qual cosa s’intueix que sumarà les audiències de Pedroche i Alberto Chicote a tots dos canals per poder dir que les seves han estat les més vistes.
Per reforçar les possibilitats de liderar, la parella va estar acompanyada de Santiago Segura, que havia anat escalfant les expectatives dient que faria un anunci bomba. Com era previsible, l’aital anunci va ser una promoció: el seu nou film de la saga Torrente. “És impressionant, la meva millor pel·lícula”, assegurava. El film en qüestió es titula Torrente, presidente i s’estrenarà el 13 de març.
A Catalunya, mentrestant, res fa pensar que el lideratge no hagi de ser un any més per a TV3, que va optar per repetir fórmula per tercer Cap d’Any consecutiu: Laura Escanes i Miki Núñez. La parella va tornar a cantar junts, en aquest cas el tema L’últim petó i el primer, en versió gravada i el coixí de seguretat que dona l’autotune. Ella anava amb un vestit vermell de tafetà molt cinematogràfic que contrastava amb l’aposta xarona de la seva rival a la privada. També va ser elegant l’espectacle de drons, amb música de Marc Parrot a partir d’instruments tradicionals catalans i simbologia arrelada en els elements clàssics del foc, la terra, l’aire i l’aigua. I amb les fonts rajant per fi a Montjuïc.
El model de la presentadora de La travessa era disseny de la firma Yolancris, en la qual ja ha confiat en anteriors ocasions. "Teníem en ment les siluetes de Jaques de Fath i els drapejats de Madamme Gres, una costura que ens sembla eternament elegant i atemporal" assenyalava Yolanda Pérez, cocreadora del model junt amb Cristina Pérez, a la revista ¡Hola!
La1 va haver d’improvisar, després de la baixa per estrès d’Andreu Buenafuente, unes campanades en molt poc temps i van escollir Estopa i Chenoa com a mestres de cerimònies. El duo de Cornellà va demostrar que, tot i la seva desimboltura, en la faceta de presentadors encara tenien camí a recórrer. En canvi, Chenoa va funcionar molt bé i va revalidar el que ja va demostrar a O.T.: que és una professional versàtil i amb dots de presentadora. L’emissió de la cadena estatal va jugar el trumfo de portar una actuació amb la nova cançó de La oreja de Van Gogh, un tema que, potser amb l’ànim d’incardinar-se en el hype rosalístic, té una tornada que va repetint “Yo creo en Dios”.
La retransmissió va ser simpàtica, tot i que es notava que els germans Muñoz i Chenoa no havien acabat de tenir temps de treballar la química interna. Ella anava vestida de blanc, amb lluentons, escot molt pronunciat i uns voluminosos núvols de tul a les mànigues idea d'Alejandro de Miguel i confeccionat en un temps rècord de vuit dies.
Enguany es commemoren els 70 anys de la cadena i l'inici de les celebracions va ser aquesta mateixa nit, amb l'estrena de l'himne Imparables, una cançó coral cantada per professionals de la casa com l'equip de La revuelta, Marc Giró, Paula Vázquez, Anne Igartiburu, Jesús Cintora, Jordi Hurtado, Gemma Nierga o el jurat de MasterChef, entre molts d'altres.
Finalment, a Telecinco (i Cuatro) Sandra Barneda i Xuso Jones van fer unes campanades funcionals, amb la tranquil·litat que dona saber que només t’està mirant qui ha perdut el comandament de distància i no sap com canviar de canal. El grup fa temps que ha llençat la tovallola i renuncia a competir seriosament contra Antena 3 i La1. A més, la seva emissió es feia des de l’estació d’esquí de Formigal-Panticosa: tenint en compte que feia només dos dies que s’havia produït una allau mortal allà mateix que va deixar tres víctimes, la decisió de mantenir la celebració era, com a mínim, discutible.
Ni que fos de manera sobrevinguda en el cas de La1, aquesta ha estat una nit en què les protagonistes han estat clarament elles: Escanes, Pedroche, Chenoa, Barneda... La capa de Ramón García és ja història vetusta. Ara falta només decidir si això és símptoma d’empoderament o l’enèsima mostra de la cosificació femenina a la televisió.