Els televisors de gamma alta es decanten per les pantalles OLED
El gran avantatge d'aquesta tecnologia és que cada píxel s’encén i s’apaga individualment, sense haver-lo d'il·luminar per darrere
Després d’una dècada promocionant la tecnologia LCD en els seus aparells de mida més grossa, Samsung, el principal fabricant mundial de televisors, s’ha rendit a l'evidència i des de fa uns mesos ven també models amb pantalla OLED. El motiu: deixen més marge de negoci, sobretot els de gamma alta amb pantalla de 55 i més polzades.
En els darrers vint anys, després de desbancar completament el plasma i els retroprojectors, les pantalles dels televisors LCD han excel·lit en imatge i en preu. Primer van ser els televisors HD (1.080 x 720 píxels), seguits dels Full HD (1.920 x 1.080) i després els 4K (3.840 x 2.160), amb un, dos i vuit milions de punts d’imatge, respectivament, en cadascun dels tres colors primaris (verd, blau i vermell). La generació més recent són els televisors 8K (7.680 x 4.320) encara minoritaris perquè necessiten una electrònica sofisticada i cara per gestionar 33 milions de píxels, però aconsegueixen que l’ull humà ja no pugui distingir els punts de la imatge per molt de prop que es miri la pantalla.
Gairebé en paral·lel al desenvolupament dels televisors LCD 4K va sorgir una tecnologia rival, la OLED. El seu gran avantatge era que cada píxel s’encén i s’apaga individualment: no cal il·luminar-lo per darrere per fer visible la imatge com passa amb les pantalles LCD, i els panells poden ser més fins i lluminosos. Tot i això, la millora dels sistemes de retroil·luminació mitjançant LED, fins i tot per zones, ha aconseguit que les pantalles LCD donessin millors imatges, cada vegada amb més resolució i, a més, a molt bon preu. La firma coreana LG, principal impulsora del desenvolupament de la tecnologia OLED, també l’ha anat millorant de forma espectacular, fins a aconseguir una qualitat d’imatge lleugerament superior a la que ofereixen les LCD en pantalles grosses, les de metre i mig d’amplada o més.
Ara bé, apreciar la diferència de qualitat d’imatge entre OLED i LCD costa cada vegada més perquè LG i Samsung, que són qui més les han impulsat respectivament, les han anat millorant any rere any. Les pantalles LCD més recents i sofisticades de Samsung, les QLED, integren en els seus píxels unes substàncies que milloren molt la lluminositat i el contrast, que la marca anomena quantum dot o punts quàntics (QD).
Samsung no és l’única que ha anat millorant les pantalles LCD. També ho han fet LG i d’altres, com les xineses TCL i TPV (que a Europa ven televisors sota la marca Philips, que va comprar l’any 2011). Totes competeixen de manera ferotge pel mercat de televisors de fins a 52 polzades, la immensa majoria LCD. Per sobre hi ha el segment de pantalla grossa, amb 55 polzades i més de diagonal, que es disputen sobretot LG (amb la tecnologia OLED) i Samsung (amb la variant NeoQLED dels LCD). De fet, són els dos grans productors de les tecnologies de pantalla respectives: els televisors OLED de Sony, Panasonic i Philips porten pantalles d'LG, mentre que TCL i HiSense ofereixen models amb QLED.
Fins ara era així perquè Samsung, el fabricant de televisors més gran del món, no volia saber res de l’OLED. És més, s’afanyava a provar de demostrar que les seves pantalles QLED eren superiors a les OLED, i podia sostenir-ho gràcies a la gran quantitat de paràmetres en joc i a la percepció subjectiva de l’ull humà. En realitat les dues tecnologies són excel·lents i s’acaba parlant de matisos.
Ara bé, l’any passat Samsung va començar a vendre televisors OLED (presumiblement amb pantalles d'LG) i aquest any s’hi ha posat de ple amb els models de segona generació QD-OLED TV, com el QE77S95C de 77 polzades, que millora en un 30% la lluminositat de la generació anterior. Tot i això, la marca continua apostant pels televisors LED, com ho demostra la nova gamma MicroLED del 2023, amb el model 8K emblemàtic de 75 polzades, QE75QN900C.
Les altres marques no es queden endarrere. LG treu aquest any la nova gamma C3, amb pantalles OLED molt millorades, com el model OLED65C3 amb altaveus integrats a la barra de so que serveix de suport i dona millor so, o l'OLED97M3 sense cables. Sony també aborda el mercat OLED amb la nova gamma A95K; Philips ho fa amb la OLED908; i Panasonic amb la MZ2000 OLED. Tots amb diferents mides de pantalles, especialment 65 i 75 polzades.
També cal tenir present que la pantalla no ho és tot: també compta, i molt, l’electrònica que governa els píxels, no sempre del mateix fabricant que la pantalla. I encara hi ha les tecnologies de suport (com la intel·ligència artificial o la millora d’imatges amb HDR) i les funcionalitats que cada fabricant afegeix al televisor (com fa Samsung amb el Gaming Hub de videojocs). D’aquí que al mercat hi hagi centenars de models i gammes de televisors, malgrat ser relativament pocs els tipus i els fabricants de panells.
Estratègies industrials
Dimarts passat, Reuters va informar que Samsung ha signat un contracte amb LG perquè li subministri pantalles OLED de gamma molt alta: fins a dos milions d’unitats l’any que ve, tres milions el 2025 i cinc milions el 2026, i preferentment de 77 i 83 polzades. Per altra banda, el diari japonès Nikkei havia informat a primers de mes que Samsung Display, la divisió de panells de Samsung, invertiria 3.000 milions de dòlars en una línia de fabricació de pantalles OLED per a televisors que iniciaria la producció massiva el 2026. LG Display, per la seva banda, està invertint 2.500 milions de dòlars en una nova planta de panells OLED de mida mitjana.
Entre LG i Samsung copen més del 80% del mercat de pantalles OLED. LG domina el mercat de televisors OLED i Samsung les pantalles AMOLED de mida petita, destinades sobretot als smartphones, propis i d’altres marques. Però, segons la informació de Nikkei, el gran interès de Samsung pels televisors OLED es deu al fet que els fabricants xinesos estan acaparant la major part del mercat de televisors LED, amb un preu i una qualitat que a les coreanes Samsung i LG els costarà de seguir. Marques japoneses com Panasonic i Sony ja van renunciar-hi fa anys i Sharp, comprada fa un parell d’anys per la taiwanesa Foxconn (un dels fabricants d’iPhones per a Apple), està a punt de fer fallida.
Els grans fabricants xinesos de pantalles per a televisors LED també estan invertint fortament en el desenvolupament de pantalles OLED, tot i tenir encara menys del 20% del mercat global. L'estratègia de LG i Samsung en OLED seria, així, doble: frenar l’entrada dels fabricants xinesos en el mercat de televisors de grans dimensions, amb preus competitius i millors prestacions respecte als LED, i a la vegada introduir molt més l’OLED en les pantalles més petites, no només en els smartphones sinó també en les tauletes i ordinadors portàtils de gamma alta. Mentrestant, l’esmentat diari japonès assegurava dijous que Apple es disposa a fabricar pantalles microLED pròpies per als seus rellotges Apple Watch.
El problema, com sol passar, no és la tecnologia sinó la dimensió del mercat. Les mides de les sales d’estar domèstiques fan que no tothom planegi posar-hi una pantalla de més de 55 polzades o gastar-se més de 1.500 euros en el televisor principal, sobretot ara que tothom en té i es tracta d’un mercat de reposició. D’aquí que els models OLED, adreçats al mercat de gamma alta, ho tenen difícil per competir amb els televisors LED, de gran volum i preu baix, cada vegada més en mans de la Xina, com molts altres productes.
