La temptació de canviar la història

Es multipliquen les sèries en què els protagonistes lluiten a favor o en contra de modificar el passat

Les sèries ja no només miren enrere i recorden amb més o menys nostàlgia fets passats. Els últims anys ciència-ficció i història han convergit en una nova tendència televisiva que juga amb la idea de canviar el passat i s’alimenta de les infinites hipòtesis que brollen d’aquesta possibilitat. Les ucronies s’han creat el seu espai propi en l’univers serièfil amb ficcions com   El Ministerio del Tiempo, Outlander i 22.11.63. El futur d’aquest tipus de sèries es presenta, a curt termini, farcit de propostes que van des de comèdies esbojarrades fins a drames sentimentals i thrillers protagonitzats per grans personalitats literàries.

L’ombra de l’atac terrorista de l’11 de setembre a Nova York és, segons el professor de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Ivan Pintor, un dels desencadenants d’aquest tipus de ficcions. “Després dels fets de l’11-S sorgeixen sèries que imaginen una temporalitat alternativa o bé busquen algun tipus de redempció”, explica Pintor, que cita Lost i Fringe com dues ficcions en què la història de la humanitat ha seguit un camí diferent. La temptació de somiar amb un present millor gràcies a canviar el passat també juga a favor de les ucronies televisives, que estan estretament lligades a un component emocional. “Quan el present no ens val, la millor màquina del temps són els records”, assenyala el guionista i cocreador d’ El Ministerio del Tiempo, Javier Olivares.

L’interrogant que vertebra les ucronies és sempre el mateix: què hauria passat si la història fos diferent? Outlander i 22.11.63 l’utilitzen per alimentar la lluita dels protagonistes, que s’enfronten a tot tipus d’obstacles amb l’objectiu de modificar el passat. La patrulla que encapçala El Ministerio del Tiempo treballa amb el repte oposat, és a dir, aconseguir que la història es mantingui inalterable. En tots els casos, però, la conclusió que transmeten les ficcions és que val més la pena deixar el passat tal com està.

Amors separats pel temps

Si bé cada sèrie té el seu motor particular que mou l’argument, aquest tipus de ficcions comparteixen, a banda del caràcter èpic, un element: la presència d’una trama amorosa entre un personatge del present i un del passat. “Sense els conflictes lligats a una relació sentimental, aquestes sèries serien purament pedagògiques. Amb el to melodramàtic provoquen l’empatia de l’espectador”, destaca Pintor, que posa èmfasi en el paper de la família com “el reclam essencial de les sèries”.

En aquest context el xoc cultural entre dos personatges de temps diferents que s’han enamorat resulta inevitable. Ara bé, més enllà del conflicte i els embolics pertinents, les conseqüències de la distància temporal transmeten un missatge. “Serveixen per valorar com ha canviat la nostra quotidianitat i reconèixer les innovacions a les quals no donem importància”, explica Olivares, que defensa que “ l’humor sorgeix del xoc cultural”. De la mateixa manera que els efectes de canviar el passat mai desemboquen en una situació millor que el present, les relacions amoroses d’aquestes ficcions estan esquitxades d’un aire tràgic. “Són amors condemnats, perquè no tenen cap sortida. El melodrama neix d’una impossibilitat d’arrel: la incapacitat d’establir una llar”, reflexiona Pintor.

Tant el Jake de 22.11.63 com la Claire d’ Outlander confessen la seva procedència temporal a les respectives parelles, però també saben que mai podran traslladar-se amb elles a la seva època, ja que això implicaria transgredir la història i canviar el present. Malgrat els seus esforços perquè l’amor no mori, els personatges d’aquestes ficcions estan predestinats a patir per uns motius que, fins ara, no havien arrelat a les sèries convencionals.

Sis maneres de viatjar  en el temps

Un armari fins als anys 60

Per evitar la mort de J.F. Kennedy, el protagonista de 22.11.63 es tanca a l’armari d’un restaurant que el transporta fins als anys 60. Si torna abans de l’assassinat, però, tot el que hagi fet desapareixerà.

Una bossa esportiva amb secret

Probablement l’artefacte per viatjar en el temps de Making history és el més estrany fins ara de totes les sèries. Els dos protagonistes utilitzen una immensa bossa d’esports que els envia al 1770.

Les portes ministerials amagades

Al soterrani d’un edifici aparentment abandonat s’hi amaguen les portes d’ El Ministerio del Tiempo. Custodiades per les patrulles de la institució, a través d’elles es pot viatjar a diferents èpoques.

La màgia d’unes pedres escoceses

Un misteriós ritual converteix el cercle de pedres Craigh Na Dun en el vehicle per viatjar en el temps d’ Outlander. Claire Randall l’utilitza sense voler i, mitjançant la màgia d’aquest lloc, apareix al 1743.

La màquina d’H.G. Wells

Time after time recrea la màquina del temps ideada per H.G. Wells. Durant la presentació de l’aparell el 1893, Jack l’Esbudellador roba la màquina i es planta al 1979 disposat a continuar els seus assassinats.

Un artefacte que no funciona del tot

A diferència de les anteriors, la màquina de Timeless es fa fonedissa per aparèixer anys o segles enrere. L’aparell dels protagonistes, però, és un prototip que no acaba de funcionar com caldria.

Més continguts de