Les trampes d’‘El Mundo’ amb la violència política

¿Barcelona 2023 o l’Euskadi dels 80 amb la kale borroka? Un lector d’El Mundo no podria distingir entre els dos escenaris, a jutjar per la portada d’aquest divendres, on es llegeix: “Els Mossos detecten que la violència política repunta a Catalunya”. Segons diuen –i és cert– els Mossos van recollir 39 denúncies d’aquesta tipologia en tot el 2022 i, en el primer semestre d’enguany, ja en portem 44. Però l’article és molt trampós. Hi llegim, per exemple: “Predominen les denúncies penals per atacs «contra la llibertat» que es tradueixen en «danys» contra membres d’aquestes formacions” polítiques. No és veritat. L’informe en qüestió parla de danys “contra el patrimoni”. És a dir, pintades i companyia, no pas agressions físiques.

L’altra gran manipulació és assumir que totes aquestes accions denunciades han estat obra dels independentistes. Ho va suggerint el text a gairebé cada paràgraf, mentre aquí i allà va tirant la paraula terrorisme, com qui afegeix un grapadet de tàperes a l’amanida russa: sempre t’anima la barreja. Però l’informe en qüestió dels Mossos se’n guarda prou, d’atribuir autories. El diari aleshores referència a unes xifres que són de l’Observatorio Cívico de la Violencia Política en Cataluña. Ja sabem que, en aquest país, si una entitat du la paraula cívica al nom, miau, acostuma a viure de la crispació perpètua. I efectivament: aquest ens va ser fundat per Impulso Ciudadano, aquella plataforma vinculada a Cs que era l’enèsima reiteració de l’esforç anticatalanista dels de sempre. Credibilitat? Escassa. L’article, esclar, no recull ni l’atac feixista contra l’oficina europea de Junts a Barcelona, ni el simpàtic simpatitzant de Vox que va perseguir a Terrassa, punyal en mà, un antifeixista que l’havia increpat. Molt més perillós un esprai de pintura, on va a parar.