Ana Rosa Quintana torna amb la fórmula més suada
Les noves tardes d’Ana Rosa Quintana són, bàsicament, antigues. Televisió de fa trenta anys, que massa sovint és la mateixa que es fa ara. TardeAR s’ajusta a la fórmula més suada: cor, successos, imatges curioses d’internet i catàstrofes naturals. Tot amenitzat amb taules de col·laboradors que fiquen cullerada de manera caòtica. El primer dia, Xavier Sardà (retolat com a Xavier Xardà en pantalla) li feia de comparsa a Quintana acompanyat d’Alaska, Mario Vaquerizo i altres personatges que escalfen cadires en els platós de Telecinco.
Ana Rosa va reaparèixer com ho fan totes les estrelles de televisió: explicant-nos el que ha passat mentre feien vacances, com si el món s’aturés quan ells no treballen. La presentadora va arrencar l’estrena amb un resum insuportable de tot el cas Rubiales. Feia vergonya veure una taula de tertulians sense cap idea de futbol teoritzant sobre la selecció femenina, mentre la capitana de l’equip, Ivana Andrés, s’ho mirava perplexa des d’un tamboret del plató. Tres hores més tard, Quintana li va fer una entrevista a la jugadora digna de pati de celobert. Ni periodisme ni res. Havia aconseguit la convidada justa el dia adequat. Tenia a les seves mans l’exclusiva. I en comptes de preguntar per les negociacions amb la Federació, el conveni que han pactat i l’assistència de les jugadores a la convocatòria de Montse Tomé, la va interrogar sobre la seva dona i el seu bebè i li va fer preguntes carrinclones sobre jugar a futbol quan ets una dona. Per acabar, li va regalar una cistella de productes per a nadons per a la seva filla. Visca la igualtat.
Quintana va fer un passeig televisiu pels espectacles més sòrdids i lamentables, explotant els valors més clàssics de Mediaset. Un còmic va aparèixer amb un escuradents a la boca i un bastó per interpretar el paper de “la voz del pueblo”. Una mena de defensor de l’espectador. Aquesta és la imatge que tenen de la seva audiència. Un home que semblava acabat de sortir d’una pel·lícula de Pajares i Esteso. També van entrevistar “el monje vidente”, un home acusat de participar en una xarxa d’explotació sexual de menors. I van fer una connexió en directe amb València per ensenyar-nos el pàrquing on un individu ejaculava sobre els cotxes de les seves veïnes. A falta del protagonista, van cedir-li el micròfon al seu germà. “Las vecinas encontraban una sustancia viscosa, parecida al pegamento, en la manivela del coche. Estaban extrañadas porque hasta hizo que saltara la pintura”, deia la reportera.
Aquest és el nivell. Mediaset apel·lava al codi ètic i les llistes negres assegurant que era per fer una televisió millor que Sálvame. I el que han pogut oferir és la mateixa porqueria. El primer anunci en l’única pausa de publicitat va ser d’un xampú anticaspa. Ni així es pot eliminar tota la crosta greixosa que, des de l’estrena, ja carrega aquest programa.
