Vull el meu avió
Encara que sigueu consumidors habituals de Coca-Cola, hi ha una sèrie documental sobre la Pepsi que us enganxarà, especialment si sou boomers o de la generació X. Netflix acaba d’estrenar Pepsi, where’s my jet? (Pepsi, ¿dónde está mi avión), quatre capítols de quaranta minuts sobre la batalla d’un noi que l’any 1995, amb només vint anys, es va enfrontar a la marca Pepsi i va fer tremolar els seus directius. La Pepsi, en el moment més àlgid de la guerra de la cola, amb la voluntat d’esgarrapar clients a la Coca-Cola, va fer un anunci on oferia regals a canvi de punts que s’obtenien consumint ampolles de Pepsi. Si aconseguies ajuntar vuitanta punts et regalaven una samarreta, amb cent vint-i-cinc unes ulleres de sol i amb mil dos-cents obtenies una caçadora de pell. Al final de l’espot, per exagerar les possibilitats infinites dels premis, apareixia un adolescent arribant a l’institut amb un reactor militar, un d’aquells avions monoplaça de l’exèrcit, un Harrier Fighter. I la Pepsi anunciava que si aconseguies set milions de punts te’l podies emportar a casa. John Leonard, fascinat amb l’oferta, va descobrir una manera d’obtenir aquests punts. No hi havia lletra petita que digués el contrari, per tant, la promesa a l’espectador estava feta.
Pepsi, where’s my jet? explica la batalla legal, una mena de David contra Goliat, amb tots els seus protagonistes, i molt especialment amb John Leonard, aquell noi valent que un quart de segle després analitza amb perspectiva aquella gesta. També hi participen els seus advocats, alguns dels directius de Pepsi i els creatius publicitaris que van ficar la pota fins al fons prometent a l’audiència un regal impossible. Però no es tracta només d’un conflicte als tribunals. La sèrie documental recupera l’esperit i l’estètica dels anys noranta, reprodueix l’atmosfera consumista de l’època i les estratègies comercials que s’utilitzaven en aquell moment. Per als amants de la cultura publicitària, Pepsi, where’s my jet? és addictiva. Recupera anuncis d’aleshores i reflexiona sobre com s’intentava seduir els consumidors. Com és habitual en aquestes sèries documentals, la història està una mica allargassada. Amb dos capítols es podria condensar perfectament tota la batalla per l’avió. Però, tot i així, sap atrapar l’espectador. Per una banda, necessites saber qui guanya davant dels tribunals. I, a més, desitges descobrir com ha continuat la vida de tots aquells personatges –alguns de ben peculiars– que es van implicar en aquest cas. La sèrie relata també un aprenentatge vital, perquè el mentor de John Leonard va voler que l’experiència li servís com a lliçó de vida a aquell noi i no només com una aventura per fer-se ric. Pepsi, where’s my jet? té humor, nostàlgia, emoció, esperit de superació, conflicte, aventura i amistat, i sobretot connecta amb dos sentiments molt poderosos que estimulen l’espectador: el desig de justícia i l’anhel que el petit derroti el poderós. Una història curiosa que s’explica encara a les facultats de dret. I després de veure-la encara trobareu més motius per preferir la Coca-Cola.
