TV3 firma setze anys de lideratge consecutiu mentre La2 Cat comença a escalar

BarcelonaEl 2025 que ja marxa ha estat un any convuls, televisivament parlant. El consum tradicional segueix minvant en favor de les noves finestres online, ha aparegut una nova marca en català impulsada des de RTVE i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha travessat una certa crisi d’identitat arran de l’intent de reordenar les seves marques perquè reflecteixin millor el nou paradigma digital. Amb tot, hi ha una cosa que no canvia al país, en els últims 16 anys: TV3 segueix sent, amb un marge còmode, la televisió més vista pels catalans. Aquests són els punts claus que han il·luminat els audímetres durant l’any, a l’espera de computar els últims dies de l’any (que difícilment mouen la mitjana dels dotze mesos restants).

CCMA

TV3 es corona per setzè any consecutiu com a cadena preferida dels catalans i ho fa millorant el resultat. El seu 14,2% de quota de pantalla suposa créixer mig punt respecte de la xifra del 2024 i és la millor anotació des del 2020. A més, és qui millor se’n surt al prime time, amb un 15,4% de share gràcies a l’èxit de programes com Polònia, Joc de cartes, El foraster, Crims i també dels informatius, que segueixen sent els més seguits.

Els altres canals tenen comportaments dispars. Hi havia els ulls posats en l’antic 324 –rebatejat com a 3CatInfo– perquè estrenava no només nova denominació sinó també un reimpuls i redisseny. Els resultats han estat només modestament satisfactoris: el tot notícies de la Corporació va tancar el 2024 amb un 1,5% i enguany puja una nova dècima fins a l’1,6%. Cal tenir en compte, però, que el nou model no va entrar en vigor fins al setembre així que l’impacte del canvi es nota poc en la mitjana anual. Les millors audiències de l’any les va fer setembre i octubre, just després del rellançament, amb un 1,9%, però al novembre va tornar a l’1,6% i de moment aquest desembre està marcant també un 1,6%.

En el cas del SX3/33 la situació és preocupant: perd dues dècimes i aterra en un 0,5% de share que el condemna a la irrellevància, en termes d’audiència televisiva. I si bé és cert que la Corporació fa la seva aposta per les finestres digitals i les xarxes socials, perquè és on es troba el segment d’edat al qual s’adrecen les hores diürnes infantils, altres ofertes amb el mateix target se’n surten una mica millor, com Clan (0,6%) i Boing (1,0%). L’Esport3, per part seva, repeteix l’1,3% del 2024.

Més enllà de les xifres que dicten els audímetres repartits per Catalunya, la Corporació analitza també la valoració qualitativa de les diferents cadenes, a partir d’un estudi que elabora l’empresa internacional GFK amb un pànel fix d’espectadors. Amb un 8,3 de nota sobre 10, TV3 s’alça un cop més com a la televisió generalista més ben valorada pels catalans.

Grup RTVE i altres canals en català

La televisió pública espanyola s’ha posat les piles, en diferents sentits. D’una banda, convertint el seu primer canal en més comercial i lligat a l’explotació del debat polític, amb espais com Malas lenguas, El tiempo justo o Mañaneros. El resultat, en termes d’audiència, li ha estat profitós i s’ha convertit en segona televisió a Espanya i tercera a Catalunya. Això sí, aquest any es deixa una dècima aquí, en baixar del 9,3% de share al 9,2%. Amb tot, la cadena aconsegueix anotar l'emissió més vista de tot l'any: la pròrroga entre Portugal i Espanya de la Nations League, al juny, va atraure 1.238.000 espectadors catalans de mitjana, per a una quota del 59,6%. (La final de Copa del rei entre el Barça i el Madrid va tenir més espectadors en total, però dividits entre TV3 i La1).

Enguany ha estat també el curs en què l’ens estatal ha impulsat un canal amb més presència en català que mai: La2 Cat, que ha assumit la mateixa freqüència que La2 (i en comparteix alguns dels continguts més exitosos, com Cifras y letras). De nou, encara és d’hora per valorar l’impacte, perquè el nou model va entrar en vigor a la tardor i esglaonadament, però de moment ja ha millorat tres dècimes fins al 2,6% i està firmant resultats mensuals més elevats que a principis d’any, per bé que el millor share (un 3,0%) el va fer a l’agost. Destaquen especialment els resultats dels programes de l’escuderia RAC1, liderats per Xavier Bundó i Jordi Basté.

L’oferta del català de la TDT es completa amb les autonòmiques de fora del Principat, com ara À Punt i IB3. En el cas de la televisió valenciana, millora tres dècimes i es col·loca en un 2,9%, en un any encara molt marcat per les conseqüències de la dana. Quant al canal balear, el 4,8% de quota de pantalla implica un retrocés de quatre dècimes.

Canals privats espanyols

El 2024 va ser dur per als dos principals canals privats del duopoli, amb caigudes dràstiques tant per a Antena 3 com per a Telecinco. Enguany la cosa ha estat més dispar. El mascaró de proa d’Atresmedia ha aconseguit recuperar-se dues dècimes de la patacada i s’alça amb el bronze, amb un 8,5% de quota de pantalla. En canvi, Mediaset no aixeca el cap. El 6,8% d’aquest 2025 suposa deixar-se pel camí set dècimes, marca un nou mínim històric per a la cadena a Catalunya i aquell 2008 en què va ser líder amb un espectacular 18,0% queda ja molt lluny. Els segons canals segueixen en línia: La Sexta millora una sola dècima, fins al 5,8% –lluny del 8% que gairebé fregava durant el Procés– i Cuatro puja tres dècimes fins al 4,8%, però segueix encallada en els registres més baixos dels seus últims anys.

Amb tot, l’acumulació de canals d’aquests dos gegants els somriu. Si mirem per grups mediàtics, els set canals de Mediaset sumen el 22,4% de l’audiència a Catalunya i és el primer grup. La segona posició és per a les sis ofertes d’Atresmedia, que s’enfilen fins al 21,5% conjunt, mentre que la Corporació és tercera, amb un 17,8% i cinc canals (comptant-hi TV3Cat, pensat per a fora de Catalunya però que, així i tot, registra un 0,2%). La llista es completa amb el 13,8% que sumen els cinc canals de RTVE.

Audiències a Espanya

Antena 3 ja suma quatre anys seguits com a televisió preferida dels espanyols, amb un 12,8% que li suposa millorar dues dècimes respecte de la seva dada del 2024. La segona és La1, que firma la millor xifra en tretze anys gràcies a un 11,0% que la fa aspirar a la primera plaça, després de pujar mig punt en només un any. El bronze és per a Telecinco, que segueix sense reviscolar. La que va ser líder durant molts anys ara s’ha de conformar amb un 9,5% que són quatre dècimes menys que en l’exercici anterior i li comporta marcar un nou mínim històric.

La Sexta baixa una dècima fins al 6,3% i veu com Cuatro l’amenaça en la batalla dels segons canals, ja que les quatre dècimes guanyades li permeten aterrar en un 5,8% que és la millor xifra des del 2018. Pujada també per a La2 (tres dècimes, fins al 3%) i Energy també guanya una dècima, la qual cosa la converteix en la televisió temàtica més vista de la TDT, amb un 2,5%, aconseguits sobretot amb la programació de matinada, on és el canal més vist. Segueixen FDF (2,4%, -0,2) i Nova (2,0%, -0,1). La resta queden per sota del 2%, tot i que BeMADtv, amb un 1,8% assoleix el seu màxim històric. Enguany ha vist l’entrada d’un nou canal, Squirrel, que se situa de moment en un 0,9% i s’ha produït el retorn de Veo7, que de moment obté un irrellevant 0,3%.

Amb aquestes dades, Atresmedia aconsegueix ser el grup més vist a Espanya: els seus canals sumen el 26,1% de share contra el 24,5% de Mediaset (amb un canal més). Això vol dir que el duopoli controla més de la meitat de l’audiència a Espanya, amb un 50,6% del total. Tercera és RTVE i el seu 16,5%.

Per perfils, Antena 3 domina totes les franges a partir dels 25 anys, però La1 aconsegueix rejovenir-se i ser líder entre els espectadors de 13 a 24 anys (i Boing, de Mediaset, és la preferida dels infants de 4 a 12 anys). I per comunitats autònomes, Antena 3 regna arreu, menys a Catalunya, que ho fa TV3, i al País Basc, Madrid, Balears i Navarra, on La1 és la primera opció.

Consum televisiu i plataformes

El consum de televisió tradicional marca un nou mínim amb 161 minuts per persona, deu minuts menys que ara fa un any (-5,8%). A Catalunya, la xifra és la segona més baixa de l’Estat (143 minuts, 13 menys que el 2024), només superada per sota pels 137 minuts (-11) de les Balears. Si repartim el consum no entre persones sinó entre espectadors, aleshores la xifra és de 283 per a Espanya i 268 per a Catalunya. És a dir, qui mira la televisió, la mira molts minuts (i un cop d’ull als perfils d’edat evidencia que els majors de 65 anys, amb 403 minuts diaris, són els qui eleven notablement la mitjana). A partir d’aquí, el consum de televisió híbrida –és a dir, en aparells que reben emissió per internet en comptes de les ones– puja, però en grau més baix. A Espanya correspon a 53 minuts per persona i a Catalunya 61 minuts, amb pujades de 3 i 4 minuts, respectivament.

Barlovento analitza també l’audiència de les plataformes. Netflix segueix liderant, amb 19 milions d’espectadors mensuals, seguida de Prime Video (18,1 milions), YouTube (13,6), Movistar+ (9,2), Disney+ (8,5), RTVE Play (7,8), DAZN (5,0), Atresplayer (4,0) i Mediaset Infinity (4,0). Si en comptes de mirar-se l’abast –el nombre d’espectadors– es considera el temps de consum, aleshores el lideratge de Netflix és més clar: un 17,9% del share de la televisió connectada, seguida de Prime Video (10,6%), YouTube (10,4%), Movistar+ (9,4%), Disney (4,2%) i HBO Max (3,9%).