La venjança pòstuma dels corresponsals contra Berlusconi

Llegeixo al Guardian una història deliciosa. Resulta que l’associació de premsa estrangera a Itàlia ha trobat nova seu, que no és altra que una de les plantes de la residència que va ocupar Silvio Berlusconi durant un quart de segle a Roma, escenari de reunions amb pròcers del món i també de les famoses festes bunga-bunga. La gràcia està en el fet que qui va ser tres vegades primer ministre del país odiava amb bastanta determinació tota aquella colla de corresponsals. De fet, Berlusconi només es va dignar a anar un sol cop a fer una conferència a les dependències originals de l’entitat. Era l’any 1993 i va mostrar-se vehement en el seu rebuig a entrar en política. Mesos després, esdevenia president del consell de ministres. Ja mai més va respondre les múltiples cartes que li adreçaven aquells periodistots que menyspreava dient que eren tots una colla de comunistes, el més gran pecat imaginable. El destí de l’associació a can Berlusconi és fruit de l’atreviment i de l’humor. Després de mirar una quinzena d’opcions, un dels corresponsals va dir de broma a l’agent immobiliari que els atenia “i l’excasa de Berlusconi?” L’home s’ho va prendre seriosament i li va respondre “deixa que m'ho miri”.

Per molt que el gest pugui revestir-se d’una certa simbologia i que faci bona la dita que qui riu darrer riu més bé, el cert és que Berlusconi, en el seu vessant de magnat dels mitjans, és un dels artífexs de la banalització extrema actual. Va impulsar televisions falsament asèptiques que, amb carona innocent, deien allò de “nosaltres només volem entretenir” mentre destruïen qualsevol intent de formar un esperit crític col·lectiu. Però tots sabem ja quina idea de la diversió gastava el Cavaliere, especialment als lavabos on ara els corresponsals estrangers s’alleujaran regularment.