14/04/2021

Al virus el que és del virus i a Sánchez el que és de Sánchez

2 min
Disponible en:

Assignar autories arbitràriament –o prendre-les– és un dels poders més murris de la premsa, ja que es tracta d’un tipus de manipulació subtil, de les de guant de seda. El País, per exemple, titula així en portada: “Sánchez reparteix 70.000 milions per modernitzar l’economia”. Tècnicament, la frase és correcta, però omet que el president espanyol és tan sols el crupier d’aquesta morterada, que arriba en realitat d’Europa i amb uns quants condicionants. La visió d’El Mundo, en aquest cas, és molt més crua: “Sánchez presenta per vuitena vegada els fons sense precisar quan arribaran”. Aquí ja no tenim el mandatari que rega el poble amb una pluja de milions, sinó el pobre diable que va venent uns diners que no són seus tantes vegades com pot perquè estem en plena campanya electoral madrilenya. El contrast és feridor.

Però aquest és un dimecres deliciosament simètric. Perquè El País, a l’hora de titular sobre l’interruptus de la vacuna Janssen, escriu: “Els problemes amb una altra vacuna compliquen la immunització”. És una formulació particularment gasosa. “Problemes” és un terme més amable que “trombes”. “Una altra vacuna” li estalvia la crisi reputacional a Janssen. I, sobretot, aquí el govern o Sánchez no apareixen per enlloc. En canvi, a El Mundo el titular sí que l'esquitxa: “La frenada de Janssen compromet l’últim pla de vacunació del govern”. Indirectament, se subratlla que el govern espanyol fa plans que no pot complir, perquè no té en compte les eventualitats que poden sorgir. La referència a “l’últim pla” suggereix també aquesta improvisació de protocols constant perquè la camisa li va tres talles gran.

Aquest posar i treure Sánchez segons si la notícia convé o no resulta entendridor. El sanchisme de què es parla deu ser això: un cert caràcter translúcid, que apareix o desapareix a conveniència dels mitjans.

stats