La xarxa social de l'àudio es queda afònica
La dura competència i la pèrdua d’exclusivitat són alguns dels detonants del fracàs de la xarxa social Clubhouse
És possible que a hores d'ara ja no soni gaire el nom de Clubhouse, però aquesta aplicació social, llançada just al principi del confinament per Paul Davidson i Rohan Seth, va gaudir d’un èxit meteòric, al mateix temps que efímer. Aprofitant que milions de persones estaven tancades a casa seva i buscaven noves maneres de connectar-se amb els seus, Clubhouse va irrompre en el panorama de l’entreteniment per intentar renovar les party lines dels anys 90. Aquesta pràctica consistia en conversar simultàniament per telèfon amb un màxim de deu persones desconegudes sobre temes dispars. El seu funcionament se centrava exclusivament en les converses d’àudio en temps real, alhora que permetia la possibilitat de crear una sala privada on tots els participants podien parlar i convidar altres usuaris perquè s’hi sumessin. La proposta de Davidson i Seth semblava el còctel perfecte per treure de l’avorriment els internautes.
Com ja ens tenen acostumats, quan un model com el de Clubhouse funciona, la resta de gegants de les xarxes socials pugnen per instaurar la seva pròpia versió millorada. Aquest cop, però, va ser una mica diferent. El primer a replicar-ho va ser Twitter el maig del 2020 amb Espais, una nova funció que, a més de les prestacions que oferia Clubhouse, permetia transcriure les conversacions en temps real, a més de poder piular en directe sobre el que s’estava parlant en aquell moment. El seu llançament va provocar les primeres ferides de la plataforma, que va veure com les descàrregues queien per sota del milió per primer cop el 2021. Per contra, la companyia de Zuckerberg es va dedicar a observar com evolucionava i va preferir esperar. No va ser fins al juny d’aquest any quan va decidir llançar Sales d’àudio en viu, al mateix temps que incloïa la funció en el feed principal dels usuaris, així com en els xats de text de Messenger. La batalla pel live streaming estava servida i Clubhouse començava a quedar en un segon pla.
De ser una proposta fresca, a una xarxa de nínxol
A priori, semblava que la proposta de Davidson havia arribat per revolucionar la manera de comunicar-se a través de la xarxa. L’aplicació va arribar a enregistrar ni més ni menys que 9,6 milions de baixades el febrer del 2021, quan tan sols tenia mig any de vida i era exclusiu per a iPhone. De fet, al començament, Twitter va arribar a plantejar-se comprar-la per 3.500 milions d’euros, segons informa el mitjà Bloomberg. Aquesta resposta eufòrica dels usuaris no va ser més que un regal enverinat. A mesura que la campanya de vacunació contra el covid-19 avançava i els països relaxaven les mesures de confinament, es començava a entreveure el declivi del mètode revolucionari Clubhouse. Això, unit a la pèrdua d’aura d’exclusivitat, la impossibilitat d’una connexió asíncrona i el naixement de funcions similars a les plataformes consolidades, va motivar els usuaris a desfer-se de l’aplicació. En comparació amb aquell febrer de màxim apogeu, les baixades van caure a 900.000 tan sols tres mesos després. Davant d’aquest impàs, la start-up va mostrar alguns intents de millora per no acabar al calaix: la introducció de la nova funció Replay, l’obertura a tots els usuaris sense invitació prèvia i la disponibilitat d’adquirir-la als dispositius Android.
Malauradament, aquest rentat de cara no va ser prou per salvar Clubhouse. Segons dades d’Apptopia, les baixades s’han arribat a desplomar més del 90% des del seu màxim al juny, mentre que la mitjana diària d’usuaris connectats ha caigut un 80% respecte al mes de febrer. Diversos creadors, anunciants, firmes de capital risc i altres veus de la indústria del sector tecnològic han acabat girant l’esquena a Clubhouse, que s’ha vist amb l’aigua al coll per intentar vendre l’aplicació davant una gran oferta tant en línia com fora de la xarxa. En una aparició pública, Davidson va arribar a dir que l’aplicació va créixer “massa ràpid” i que el seu objectiu avui dia no és convertir-la en una muntanya russa, sinó aconseguir un creixement constant.
El perill de les ‘sales drama’
Avui dia, basta entrar en alguna de les sales de Clubhouse una nit qualsevol per descobrir que la immensa majoria no contenen cap mena de política de moderació i es recomanen automàticament. El que s’ha posat de moda en aquesta plataforma són els drama rooms, és a dir, sales creades amb l’objectiu de desinformar i generar discussions sobre temes candents com ara la campanya de vacunació. Cada dia entren més de 500 persones en aquest tipus de sales, moltes de les quals sense una marca determinada, però que sembla que estan dissenyades per generar odi i, fins i tot, misogínia entre la comunitat. A tall d’exemple, en una d'aquestes sales es discutia sobre si a les dones els agrada que abusin d’elles. En una altra, un participant suggeria que tots els pakistanesos odien Israel, la qual cosa va provocar una guerra d’insults entre els usuaris.
Mentre plataformes com TikTok o Instagram s’estaven adaptant a les noves necessitats dels usuaris, Clubhouse en va dificultar el procés, obligant els creadors de contingut a emplenar una sol·licitud que resultava ser esgotadora. Alguns d’ells van criticar durament l’aplicació, perquè no hi havia cap pla a curt termini que permetés monetitzar l’activitat. Això va ser l'última estocada per acabar amb l’aplicació.
Sens dubte, aquest últim any ha sigut tot un exemple de com les empreses joves com Clubhouse topen contínuament contra un mur quan s’intenten fer forat amb usuaris des de zero. En un sector tan competitiu com aquest, malauradament resulta quasi utòpic pensar que una empresa emergent com aquesta pot posar-se a l’altura dels gegants Instagram o Facebook.
