Una bombolla olímpica a Sant Cugat

Sant Cugat Del Vallès“El cicle olímpic ens pauta la dinàmica, és el cicle natural de funcionament que tenim”. Ramon Terrassa, director del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat des del febrer, esgota les últimes setmanes abans dels Jocs Olímpics de Rio entre reunions, visites i la feina habitual al seu despatx. A poc més de quinze dies perquè al Brasil es concentrin milers d’esportistes d’arreu del món buscant una medalla que arrodoneixi quatre anys d’esforç, l’activitat es multiplica, sobretot a efectes mediàtics. Els Jocs són l’esdeveniment esportiu mundial “més important” i de més repercussió i al CAR en són conscients, encara que la cita olímpica no sigui la seva única realitat. “Els Jocs no són l’únic termòmetre, per a nosaltres”, insisteix Terrassa. De fet, destaca que l’activitat olímpica representa menys de la meitat de disciplines que s’entrenen diàriament a Sant Cugat. Rio no serà principi ni final de res, però sí que serà la recompensa a mesos de treball invisible en aquesta “ciutat autàrquica” per a l’esportista que és com Terrassa defineix el CAR.

“Aquí es viu en una bombolla”, diu la Marta González Crivillers, que serà integrant del relleu del 4x100 m lliures de natació. És la bombolla de caminar cada dia entre passadissos amb fotografies d’atletes olímpics, de tenir un menjador amb bufet controlat per nutricionistes o un institut amb horaris adaptats als entrenaments, o de disposar de l’assessorament d’un biomecànic, un fisiòleg, un tutor d’estudis, un fisioterapeuta o diversos entrenadors.

Hi ha residents i també hi ha atletes que hi fan estades puntuals quan s’acosta la competició, com els jugadors de waterpolo espanyols. També hi ha federacions estrangeres que confien en els serveis del centre de Sant Cugat per fer un salt de qualitat en la seva preparació i que fan concentracions d’un parell de setmanes, com ha passat en natació sincronitzada amb Suïssa o en futbol amb la selecció de l’Iraq. Aquesta internacionalització del CAR fa forta la institució, que es mostra orgullosa de la confiança que rep d’altres països, especialment en disciplines d’aigua i relacionades amb l’atletisme.

El valor diferencial de Sant Cugat respecte a altres centres d’alt rendiment és la confluència de coneixement. Pel centre hi passen des d’atletes fins a nedadors, gimnastes, jugadors d’hoquei patins o pilots; nens que fan un campus específic; responsables mèdics que cursen un mòdul d’especialització. Fins i tot les forces especials d’intervenció dels Mossos d’Esquadra, i en altres moments, també bombers i forestals, utilitzen les instal·lacions per preparar-se. “El nostre model es basa en la integració de moltes disciplines, en la transferència de les coses específiques d’una a una altra, en la convivència de diferents realitats. El que ens fa forts és la conjunció de tants serveis en un mateix centre”, assegura Terrassa. I en posa dos exemples: un golfista que pren de referència l’entrenament d’un llançador de javelina per perfeccionar el seu swing o l’entrenament acrobàtic que Gervasio Deferr fa amb els esportistes de neu. “Això és un plus”, sentencia. I aquest plus provoca situacions paradoxals, com el fet que l’equip de tenis taula paralímpic del Brasil s’hagi desplaçat fins a Catalunya per preparar millor els seus propis Jocs.

És, de fet, el que proporciona autoestima al CAR. Tot i que el centre viu dies més emocionants ara amb la proximitat dels Jocs, no es paralitza amb l’arribada de la cita olímpica. “Després dels Jocs és el moment màxim per als esports no olímpics”. L’activitat mai s’atura. Sempre hi ha algú entrenant-se, preparant alguna competició, recuperant-se d’una lesió per tornar-ho a intentar en el pròxim gran esdeveniment.

Hi ha una barreja especial de somnis i frustracions que plana per damunt del CAR, on encara es recorda com es va vibrar amb un resident com el taekwondista Joel González quan va anar superant assalts a Londres, on va penjar-se l’or el 2012. “Els esportistes són com els nostres nens”, diuen des del departament de premsa. El personal de cuina o neteja ha establert uns vincles personals que van més enllà d’un dia a dia. Al taulell d’entrada de la residència, un jove rep una esbroncada per no haver tingut cura d’una de les targetes d’accés a les habitacions. Com a qualsevol família. Amb la peculiaritat que, aquí, cada medalla serà més propera. “Però serà mèrit exclusiu de cada esportista, nosaltres només som una ajuda”, suavitza Terrassa, per a qui té més valor que, any rere any, augmenti el nombre d’esportistes olímpics amb segell CAR. De 77 a Londres a més de 80 ara. “És el millor indicador de la feina que fem”. D’una feina que Rio recompensarà.