Transició energètica
Misc 29/01/2024

Més de la meitat de l’energia que consumeix Menorca durant el dia ja és solar

La posada en marxa del parc de Son Salomó, el més gran de les Balears, permet que sigui la primera illa a abastir-se amb un predomini de renovables

David Marquès
4 min
Son Salomó.

PalmaEl dimarts 5 de desembre, per primer cop Menorca es va convertir en la primera illa balear a generar durant el dia més energia neta que convencional. La posada en marxa recent del parc solar de Son Salomó, el més gran de les Balears, amb 50 MW de potència, es deixava notar al nodrir el 50,86% de la demanda energètica de l’illa. Un fet que es va reproduir en dies posteriors i que va marcar la seva punta màxima a les 13.18 hores del 21 de desembre, quan l’energia provinent d’aquesta instal·lació fotovoltaica situada al nord de Ciutadella va cobrir el 54,6% de la demanda total. Aquest fet, qualificat d’“històric” per l’ex director general d’Energia del Govern Balear Pep Malagrava, suposa l’avanç més gran que han experimentat fins ara les Balears en la seva transició cap a les renovables.

La iniciativa europea 30 illes renovables per al 2030 compromet les Balears a aconseguir la plena independència energètica d’aquí set anys. L’objectiu davant Brussel·les és encara més ambiciós que el fixat pel Consell Insular en l’Estratègia Menorca 2030, que preveu que llavors el 85% de l’energia ja sigui neta.

Però, tot i l’entrada en funcionament del parc de Son Salomó, Menorca i, en conjunt, les Illes són encara lluny d’assolir aquest objectiu. La direcció general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic del Govern actual xifra en 518 GWh la potència que acumulen els parcs renovables actualment en marxa a les Illes, només l'11% de la demanda total d’energia a les Balears. I la major part, un 74%, prové d’instal·lacions fotovoltaiques.

Plaques solars a Menorca.

El parc solar de Son Salomó ha multiplicat per deu la potència renovable instal·lada fins ara a Menorca, que és de 8 MW (4,7 d’energia solar i 3,2 d’eòlica). Ve a reforçar els quatre parcs que ja estaven actius a l’illa: el Royal Son Bou (inaugurat el passat abril i d’1,8 MW de potència), el de Binissafúller (d’1,1 MW) i l’antic Son Salomó (de 3 MW). Però hi ha altres projectes importants en tramitació que podrien veure la llum a mitjà termini i augmentar així encara més la producció renovable. Entre aquests, a més de l’agrisolar de l'Hort de Llucatx (es Mercadal), de 20 MW, que resta pendent de connectar-se a la xarxa, el més gran és el Menorca Renovables III, a Llinaritx (també, es Mercadal), que amb els seus 60 MW de potència aspira a superar el de Son Salomó i convertir-se en el major de les Balears.

Conflicte per terra, mar i aire

El creixement constant d’aquest tipus d’infraestructures provoca a vegades conflictes entorn de la sostenibilitat i el consum de territori. El cas de Son Salomó n’és un clar exemple. Declarat d’interès general el 2013, ha trigat deu anys a executar-se en bona part pel rebuig frontal de l’associació Martí i Bella, que demanava prioritzar la protecció de Punta Nati, el paratge de valor etnològic més gran de l’illa, ara declarat BIC.

La mobilització d’aquesta entitat, fins i tot davant la Unesco, va posar el govern d’esquerres del Consell al bell mig de dos béns necessaris: la protecció patrimonial i l’impuls de l’energia renovable. El suport del GOB al projecte de Son Salomó, per a la integració dels 110.000 panells solars a l’entorn i la convivència fins i tot amb el bestiar d’algunes de les finques afectades, va afavorir l’acord.

El Consell va fer reduir l’impacte sobre la zona fins al punt que els panells, que inicialment havien d’ocupar 173 hectàrees, finalment només n'afecten 68. Els promotors hi han invertit 38 milions d’euros, dels quals 7,2 són finançats per l’Estat.

El parc eòlic de Milà, de 3,2 MW, l’únic de les Balears, també serà objecte ara d’una important ampliació, després de 20 anys de funcionament. Una vegada comprovat que, tot i ubicar-se a la coneguda illa del vent, no ha estat rendible, se substituiran els molins actuals per altres de més alts i d’impacte més gran, de fins a 100 metres d’alçada. Combinarà l’energia eòlica amb la solar i s’espera que superi els 14 MW de potència.

Així i tot, el president del Consell, Adolfo Vilafranca, anuncia que es mirarà de consensuar el projecte al màxim per tal que no aixequi polseguera. És conscient que els tres aerogeneradors, de 3,5 MW cadascun, es veuran més a Maó que els actuals, i considera necessari tenir el màxim suport social per tirar-los endavant.

L’any passat, el ministeri d’Energia marcà una franja de 250 quilòmetres quadrats al voltant de Menorca com a susceptible d’acollir la instal·lació d’energia eòlica marina, però la proposta no va agradar al llavors govern d’esquerres al Consell, que hi al·legà en contra. El conseller de Medi Ambient, Josep Juaneda (Més), va demanar a l’Estat “poder de decisió” per garantir que, en cas d’instal·lar molins a la mar, estiguessin “dimensionats a la realitat de Menorca”.

La central i el segon cable amb Mallorca

L’aposta decidida per les renovables ja està aconseguint que es redueixi la dependència de la central tèrmica del port de Maó, especialment en les hores diürnes, que és quan més produeixen els parcs solars com el de Son Salomó.

Però la independència energètica de Menorca no és només un objectiu mediambiental. També reforça el sistema elèctric després de la pana d’octubre del 2018, que va deixar mitja illa a les fosques durant gairebé tres dies quan una de les torres de la xarxa d’alta tensió va ser abatuda per un cap de fibló.

En aquest sentit, Red Eléctrica treballa per fer possible una segona interconnexió per cable submarí amb Mallorca, un fet que també contribuirà a descontaminar encara més la central de Maó, responsable fa cinc anys del 56% de les emissions contaminants de CO₂ a l’illa. Des de llavors, Endesa ha deixat d’emprar fuel i diu haver reduït així les emissions en un 75%.

Red Eléctrica assegura que ja ha portat a terme les campanyes ambientals marines necessàries en aigües de la costa oest de Ciutadella per caracteritzar el fons del mar on s’estendrà el nou cable. “Estem avançant tot el que podem per tal que la infraestructura sigui una realitat com més aviat millor”, diu l’operadora. La idea, segons la planificació vigent, és que entri en funcionament l’any 2026.

stats