2026 i “el mal no prevaldrà”

Que el 2026 serà un any molt perillós ho sents a dir per tot arreu per poc que paris l’orella. I encara que ja sabem que els pessimistes tenen més números per encertar-la, és ben probable que el mal averany es faci realitat si comptem que aviat farà quatre anys que tenim una guerra a Europa (a vegades sembla que ho hem oblidat: la guerra a Ucraïna és una guerra a casa), amb la Unió Europea trontollant davant Putin, que ha lligat la seva supervivència al conflicte, i davant Trump, que ha trencat la confiança en allò que un dia se’n va dir el vincle transatlàntic.

L’any nou no ens portarà novetats en l’acció i comunicació polítiques, que viuen de la polarització i de veure qui la diu o la fa més grossa. Sense anar gaire lluny, a Badalona l’alcalde García Albiol ha volgut recordar als seus votants que si volen mà dura ell n'és la referència original i no cal que busquin còpies.

Agitaran totes les amenaces possibles per continuar fent-nos por perquè continuem entregant la nostra llibertat a canvi de la seva suposada seguretat, i insistiran a aconseguir que el 99% malvisquem enfrontats entre nosaltres mentre l’1% s’ho mira des de l’avió privat. Sentirem missatges d’odi contra els pobres i els que pensen diferent, i castigaran la nostra autoestima, especialment l’autoestima dels catalans, amb la mena de mentides que ens sabem de memòria.

O sigui que, si més no, el gran avantatge del 2026 és que el comencem avisats. El 2026 demanarà grans quantitats de compromís en el que creiem, fem i som. Que no tirem la tovallola pensant que no hi ha res a fer. Recordo Lleó XIV el vespre de la seva elecció: “El mal no prevaldrà”. La primera derrota que volen aconseguir és la de la nostra moral col·lectiva. I la nostra victòria començarà per no acceptar-la. Per això, i malgrat tot, desitgem-nos un bon any nou.