25, Nadal
Arribem a Nadal i gairebé acabem l’any com Hèrcules, amb el pes del món sobre les nostres espatlles, prometent-nos que l’any vinent aconseguirem anar descarregant a temps el pes de les petites coses i, sobretot, de les importants, abans de quedar sepultats pels fulls de l’agenda que ja no té fulls. Potser algun dia n’aprendrem i serem capaços de guanyar serenitat i l’equilibri somiat. De moment, arribarem a Nadal atrafegats i després acomiadarem l’any com un punt d’inflexió, una frenada, un parèntesi disfressat de nou començament.
Són dies de pensar sobre nosaltres i els nostres i aprofitarem per fer inventari envoltats dels vius i també dels nostres morts, que mai desapareixen.
Moltes vides
De la mateixa manera que hi ha moltes vides en una vida, també hi ha molts dies de Nadal diferents al llarg dels anys. En el vostre Nadal del 2022 potser us acompanyarà una criatura que hagi nascut els últims dotze mesos i serà el vostre millor Nadal. Per als que els brillen els ulls, els adults mentirem amb entusiasme i convicció, cuinarem meravelles ( o ho intentarem), traurem les estovalles de fil que va fer l’àvia per a l’aixovar i començarem a descartar amb recança alguns dels tovallons brodats que porten malament el pas dels vins. Encara que costin de planxar, seran les estovalles triades i qui pari taula sabrà perfectament per què. La cera no les pot tocar.
Serem molts o pocs, però tants i tantes s’esforçaran a fer-ho bonic, amb més o menys èxit, també aquest any. Faltaran cadires, copes, coberts. Potser llimones. Malgrat portar dies pensant-hi i fent llistes, algú acabarà baixant al paki, que treballa com sempre.
Un regal
Potser l’encertarem amb els regals i potser en aquesta ocasió algú s’estalviarà per fi el llibre impersonal del sogre que cada any passava a última hora per l’Opencor per cobrir l’expedient. S’hauran repassat els convenis de divorci i algunes mares o pares tindran un esvoranc a l’estómac per primer cop. Amb els anys s’acostumaran a fer Nadal en cada ocasió que es presenti.
Un espai
Alguns s’hauran traslladat de casa i l’ompliran de llumetes i d’alegria i de gent per primer cop; uns altres potser estaran tement la pujada del lloguer que al gener els pot fer fora de casa.
Altres hauran estrenat lloc de feina i recordaran les criatures del pati de l’escola del davant de la seva taula on les nenes de deu anys van amb vel i juguen alienes als prejudicis que els esperen.
Com una llei immutable i irreversible, els adolescents faran mala cara, parlaran amb monosíl·labs i miraran el mòbil a taula amb l’esperança dels qui els envolten que algun dia recuperin, com a mínim, el verb.
Altres estaran en un hospital o malalts a casa o amb una depressió o un trastorn de l’alimentació asseguts a taula dissimulant. La majoria tindran una xarxa de resistència ben sòlida o aparentment imperceptible que espera que recuperin les ganes. Les ganes de viure, de riure, de fer.
Algun afortunat haurà descobert que els amics no desapareixen malgrat que no els dediquis el temps que es mereixen i l’amiga indestructible haurà tornat a demostrar aquest any què és la dignitat quan continua lluitant per superar un càncer sense una mala cara, una mala paraula i amb la capacitat de reunir-nos a tots.
La fortuna
Aquest any han passat coses terribles i coses meravelloses. Els jardins continuen creixent i el mar continua allà esperant-nos per al primer bany. Algú s’haurà enamorat i altres hauran trobat la manera d’avorrir-se plàcidament. Altres hauran pres decisions traumàtiques per viure en comptes de sobreviure.
En un any hem vist misèria, dolor, malaltia, guerra, immigrants ofegats, mesquinesa humana. Però també hem llegit bons llibres, vist bones sèries i mantingut bones converses, hem menjat senzill un migdia acaronats pel sol. Haurem abraçat algú. Haurem viscut i avui és una bona ocasió per donar les gràcies als déus o no sabem a qui. Cadascú que trïi. Avui és especialment oportú apreciar el que tenim, i és la vida, que no és poca cosa. Bon Nadal.
