Un Barça esforçat s’entona i guanya a l’Inter

UNS REBOTS AL MIG del camp, la defensa mal col·locada i començar perdent ja és més costum que maledicció. Minut dos. Els tres de dalt, desconnectats entre ells i desconnectats de l’equip. Entre Messi, Griezmann i Suárez no hi ha cap química i de físic van justos l’uruguaià i el 10. L’Inter fa poques coses però molt ben fetes: tapa línies de passada i contraataca amb una velocitat i una coordinació treballades que fan posar la pell de gallina, sobretot quan sent l’olor de sang, i obliga el Camp Nou a encomanar-se a un Ter Stegen salvador, a falta d’Ansu Fati. Com ens hem de veure. Suárez marca de volea canònica i el Camp Nou ressuscita, la grada empeny, l’Inter s’ofega i el Barça, lluny de qualsevol temporada feliç que els culers puguin recordar, es va imposant per cor i qualitat. I quan falten cinc minuts els tres punts es queden a casa. Remuntar sense estar bé i a la Champions no és a l’abast de tothom. De moment, a Can Barça, això és tot. I no és poc.