Carles Rahola: “L’Empordà a la Crònica d’En Muntaner”

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEn Josep Pla, en un dels seus “dotze retrats a la ploma” que tant d’èxit han obtingut, assenyala la claredat, la facilitat i la naturalitat de l’estil de Carles Rahola. El proclama un dels nostres més excel·lents escriptors. Josep Pla és molt just en aquest elogi. Ara mateix ens arriba, com a document viu i prova dels mèrits de l’escriptor empordanès, el seu llibre sobre L’Empordà a la Crònica d’En Muntaner. És una evocació fresca i sucosa, acolorida i emocionada, dels llocs i homes empordanesos que Muntaner portà a la seva Crònica. Rahola havia realitzat ja una empresa semblant en el seu llibre En Ramon Muntaner. L’home. La Crònica. En la nova producció, Carles Rahola assoleix accents poètics. La seva prosa, tan correcta, tan finament inalterada, esdevé noblement greu. Sobretot quan el cronista del cronista s’encara amb la gegantina figura, quan Rahola fa aparèixer Muntaner i hi sosté diàleg, les paraules són vives, com il·luminades. Aquesta vida i aquesta llum, que en Rahola no són mai improvisació vagarosa o lirisme fora de lloc, són una de les millors virtuts de L’Empordà a la Crònica d’En Muntaner. Carles Rahola hi comenta alguns episodis històrics, emprant sovint, glossant-les o destacant-les, les frases del cronista. El Rei En Jaume i el Rei En Pere, els almogàvers, les dues heroïnes: Na Mercadera i Na Palomera, el Rei Felip l’Atrevit, passen per les pàgines del llibre de Rahola com una cavalcada enlluernant. Hi passen, també, les escenes de guerra i la dolcesa del paisatge. Les pedres i el cel de l’Empordà tenen en Carles Rahola un sobri i fervent panegirista. L’Empordà a la Crònica d’En Muntaner és, en fi, una exacta monografia històrica, vestida en un estil planer i feta, a estones, amb l’emoció de l’artista i sempre amb la justesa objectiva de l’historiador. La seva lectura atrau extraordinàriament.