Defensar Espanya sense odi
Vull donar les gràcies al PSC per no haver assistit a la manifestació del passat 12 d’octubre que celebrava a Barcelona el Dia de la Hispanitat. Així van evitar barrejar-se amb entitats marcadament ultres i d’extrema dreta com Vox, Tabàrnia, Plataforma per Catalunya i la mateixa associació convocant de la manifestació, Espanya i Catalans. El seu vicepresident va proferir consignes carregades d’odi i de venjança en contra del Procés i dels líders sobiranistes empresonats com ara “ Ni olvido ni perdón. ¡Largos años de prisión! ”
És indignant haver de sentir frases com aquestes quan ja fa un any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estan en presó preventiva en espera de judici per uns suposats delictes de rebel·lió i malversació, i quan a la capçalera de la manifestació hi figuraven polítics com la líder catalana de Ciutadans, Inés Arrimadas, que, dia sí, dia també, proclama la necessitat de “cosir” la societat catalana.
Trobo molt bé que es manifestin en favor de la unitat d’Espanya, però per fer això no crec que calgui llençar proclames prenyades de tanta hostilitat i violència verbal. Per aquesta raó espero que aquelles entitats unionistes, com el PP, Ciutadans o Societat Civil Catalana, que van participar en la manifestació però que, en canvi, estan (suposadament) a favor del diàleg i del restabliment de la convivència condemnin aquesta mena de missatges per la seva virulència, així com les amenaces que van patir un equip de TV3 i periodistes de BTV. Senzillament es tracta de ser coherent amb allò que diuen que defensen.
JOSEP VILÀ BATLLE
OLESA DE MONTSERRAT
Miquel Tey
La mort ha sorprès un home valuós professionalment i personalment. Un home fet a si mateix que comença a treballar amb 16 anys, que no passa per la universitat però que té el talent necessari per crear una empresa d’il·luminació que factura 60 milions €/any, que ven a 90 països i que té 700 empleats i sis plantes de producció a Espanya, Xile o la Xina. A més, arriba a ser el president dels fabricants del sector a Europa.
Mou a la reflexió pensar què hauria fet en Miquel si hagués tingut el suport i l’acompanyament necessari amb les habilitats que ell va autoadquirir en l’exercici de la seva activitat professional.
És probablement cert, els fets ho proven, que l’empatia, la intuïció i la proximitat als fets i les persones supleixen amb escreix la formació acadèmica. L’home sempre s’imposa per sobre del professional.
JOAQUIM COELLO BRUFAU
BARCELONA
‘La force tranquille’
Les urgències debiliten la causa independentista tant com les discussions sense sentit. Hem d’alçar el cap, mirar endavant i fer camí. L’espanyolisme reaccionari vol que estiguem amb la vista clavada al terra, que no l’aixequem a còpia d’entrebancs, fins que badem i ens obrim el cap d’una ensopegada ximple.
Recordo aquell eslògan de Mitterrand: La force tranquille. No ampliarem la base del sobiranisme conseqüent caient en la trampa de la crispació, malgrat que tinguem tota la raó per estar més que indignats, ni amb estratagemes miraculoses.
Marquem nosaltres la pauta. Proposem-nos objectius versemblants i engrescadors, com va ser el referèndum i com serà el referèndum del futur. Desem al calaix l’estelada pel temps que convingui -té el vigor assegurat-; proposem-nos per a aquests pròxims mesos, encara més difícils i dolorosos, que el detestat llaç groc arribi a penjar lliurement i amb convicció del 80% dels balcons catalans. No serà cap renúncia, serà un pas endavant.
CARLES GIL FARRÉ
BARCELONA
