Publicitat
Publicitat

Catalana, per interès

Atabalat per la crisi i els missatges apocalíptics sobre la llengua, és probable que el lector no s’hagi assabentat de les darreres notícies relacionades amb les expectatives professionals dels estudiants de llengua, literatura i cultura catalanes. Potser el sorprendrà, doncs, assabentar-se que, segons l’estudi Universitat i treball a Catalunya 2014 de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, la taxa d’atur l’any 2014 entre els filòlegs llicenciats tres anys abans era de només un 10%. És fàcil que no sàpiga igualment que, segons aquest mateix estudi, el 69% dels llicenciats en filologia catalana havien trobat feina en tres mesos o menys, que el 85% feien feines de nivell universitari, i que les tasques docents només ocupaven un 49% dels filòlegs catalans. Com és igualment probable que no li hagi arribat que, segons dades de la conselleria d’Ensenyament, durant els pròxims anys, la jubilació de la primera fornada de professors de català generarà més de 500 vacants en l’ensenyament secundari.

Aquestes bones perspectives laborals dels estudis de filologia catalana responen a factors estructurals d’una societat complexa i dinàmica. Per exemple, el fet que l’any 2013 més del 40% dels residents a Catalunya expressessin interès per aprendre o millorar els seus coneixements de català palesa que, en un país lingüísticament heterogeni, calen i caldran gestors lingüístics i professors de català. En un altre terreny, la consolidació de la nostra llengua en el món de la comunicació -avui totes les capçaleres dels principals diaris editats a Catalunya, i fins i tot algun de Madrid, apareixen o bé en català, o bé en edició bilingüe- genera demanda d’assessors lingüístics. I el creixement de la lectura en català, tant de llibres com de productes culturals i d’entreteniment a internet, especialment entre joves i adolescents, comporta un munt d’oportunitats per al sector editorial en aquest idioma. Sens dubte, seria absurd intentar pintar el món de color de rosa, perquè en aquest camp, com en qualsevol altre, de problemes n’hi ha, i molts. Però els fets objectius són que el mercat necessita, i necessitarà, persones sòlidament formades en el coneixement de la llengua i la literatura catalanes.

L’entorn adequat per adquirir aquests coneixements són, òbviament, els ensenyaments de filologia catalana. Només en aquests ensenyaments es treballa la llengua en totes les seves varietats, cercant el domini aprofundit de la normativa i la familiaritat amb la seva història i la seva situació actual. És només en els seus graus i postgraus on es pot obtenir un coneixement sòlid d’una literatura “singular i universal” amb un bagatge potent -del Tirant fins a Moncada, Cabré o Monzó-, que viu un segon segle d’or i està en ple procés d’obertura al món. És només a les aules de filologia catalana on es formen de debò els professors de català de secundària i d’adults, els crítics literaris, els tècnics en serveis editorials, els assessors lingüístics dels mitjans de comunicació, els dinamitzadors i els tècnics en normalització, els lexicògrafs, en poques paraules, els professionals de la llengua i la literatura catalanes que el mercat necessita. Cada universitat ho fa amb les seves especificitats, és clar, ja sigui orientant-se bàsicament al món virtual, cap a les necessitats del propi territori o, com en el cas de la Universitat de Barcelona, apostant per una sòlida formació presencial basada en la més àmplia oferta disponible de cursos teòrics i aplicats de grau i de postgrau. Però és en general d’aquests departaments d’on surten els candidats més ben equipats per llançar-se a la recerca, perquè reben una sòlida formació alhora general i especialitzada que no tanca sinó que obre portes, com certifiquen les desenes de lectors de català escampats pel món o els nombrosos predocs i postdocs de filologia catalana que prossegueixen les seves carreres en universitats i centres de recerca de prestigi, de Berkeley a Roma i de Harvard a Londres o París.

Diuen els experts en sociologia juvenil que, enfront de la crisi econòmica, les noves generacions s’han vist forçades a mesurar les seves decisions no sols en funció de la satisfacció personal que els proporcionen, sinó també en funció de la seva rendibilitat objectiva. Si això és així, els estudis de filologia catalana han d’estar d’enhorabona. Perquè més enllà de les consideracions vocacionals, els estudis de filologia catalana són també una opció raonable en termes d’ocupabilitat. En aquests moments i, amb força seguretat, durant una bona colla d’anys.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT