Tot i parlar de l’actualitat, sempre intento buscar temes menys recurrents o que no estiguin tant a l’ordre del dia per tal d’obrir el ventall informatiu, però amb el que estem vivint em sento obligada a parlar del coronavirus perquè està impactant, i amb força, en el món esportiu.

No pretenc entrar en comparacions amb altres sectors, ni posar per sobre les afectacions d’uns i altres perquè totes són prou importants, tothom se sent les seves i no acabaríem mai. Però sí que pretenc posar de relleu què suposa per als esportistes aquesta gran quantitat de cancel·lacions o d'ajornament de proves.

Els esportistes funcionem per objectius. Els que competim en proves individuals i amb calendaris menys pautats, a principis de temporada dediquem esforços importants a dissenyar-la i a col·locar les competicions de la forma més coherent possible per assolir allò que ens hem plantejat o els requeriments dels patrocinadors. Els esportistes d’esports col·lectius o amb calendaris fixos no tenen aquesta feina prèvia, però treballen igualment per assolir uns objectius.

Es planifica la temporada per arribar en un estat de forma màxim a dies o èpoques concrets. Fins a aquest moment de la temporada hi ha moltes hores d’entrenament i de preparació –per norma general, és l’època més dura de l’any perquè hi ha molta feina a l’ombra–, molts esforços i il·lusions que ens mantenen endollats i motivats.

L’entrenament té un impacte en el cos humà que no permet estar a màxim rendiment durant gaires setmanes, així que les cancel·lacions o ajornaments fan que no si no es pot competir durant el pic de forma es perdi gran part de la feina feta. Es perd a nivell físic per qüestions fisiològiques i es perd a nivell psicològic perquè arribar a aquest nivell de forma requereix un esforç molt important i, si veus que no pots competir, saps que estàs deixant passar un tren important. I això és dur.

No vull ni imaginar-me com estan vivint aquesta incertesa els esportistes pendents dels Jocs Olímpics. Una cancel·lació o ajornament, si és que és possible, d’aquestes característiques és d’una immensitat incalculable. Per a molts d’ells podria significar renunciar al tren de la seva vida.

La feina important a fer, darrere de tot plegat, és reestructurar la temporada mirant de desgastar-se com menys millor. Per més que ens enfadem o ens preocupem, la situació actual és clara i no la podem canviar. Sortirà més a compte mirar endavant, fer una bona reestructuració i optimitzar el treball fet fins ara de la manera més intel·ligent i conseqüent possible.