CORREPINS I BOTICLASTES

Darrer dia

Aquest article veurà la llum, en l’edició de paper, el darrer dia de l’any. Han estat 365 dies de desitjos, de plans que vam fer quan acabàvem el 2017. A tots ens hauran passat coses. Algunes probablement no les volíem. D’altres potser sí. A mi m’agrada, quan acaba l’any, no revisar el que ha passat, sinó ben al contrari: fer una llista de les coses que no han passat i que volia que haguessin passat.

Quan mires al passat amb aquests ulls pots fer dues coses. Fer-te’n creus i enfadar-te per tot el que no has aconseguit o bé analitzar per què no ha estat aconseguit. Hi ha un llibre de Bertrand Russell que es titula La conquesta de la felicitat. La primera part és magnífica. La segona part és realment dolenta. La primera part tracta sobre quines coses ens impedeixen ser feliços. La segona, sobre com aconseguir la felicitat. Com dic, aquesta segona part no val gaire res. En canvi, la part en què parla dels impediments de la felicitat, no té pèrdua.

Jo en dic inhibidors. I he anat descobrint, tant a la vida personal com a la vida professional que identificar i reduir, o anul·lar, inhibidors és molt profitós. Aconsegueixes més gespa traient males herbes que no pas plantant més i més llavor.

I, per això, el darrer dia de l’any intento pensar quins inhibidors que segueixen presents en la meva vida no m’han permès assolir moltes de les fites que em vaig proposar quan acabava l’any anterior.

Canviar no és senzill. Però si identifiquem les coses que no ens ho permeten i hi treballem, el canvi arriba per si sol. Bertrand Russell va aportar molt més sobre la felicitat identificant impediments que no pas explicant les coses que et fan feliç.

Provar és més senzill que eliminar. Perquè eliminar requereix ser valent, atrevir-se a renunciar per després guanyar. Schumpeter en deia destrucció creativa, i voldria dir el mateix concepte. Menys és més. En el menys hi ha el secret. Per afegir sempre hi serem a temps. Bon any a tothom.

Més continguts de