Fent separatisme (1920)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDesprés de la Gran Guerra les nacions s’han trasbalsat més o menys intensament i per una finalitat més o menys gran; Espanya, en un acte que havia de ser conegut per tota la Humanitat, ha donat un espectacle vergonyós. [...] Que els catalans convidéssim a Joffre per a presidir els Jocs Florals de Barcelona no té res d’extraordinari. Al convidar al gran Mariscal no es volia més que patentitzar l’admiració que Catalunya sent per França i l’orgull de que el seu salvador sigui català. Després d’haver demanat la sang dels catalans per al triomf del dret dels aliats, sembla que ens pertocava celebrar una festa de goig dedicada a una persona de tanta significació com és Joffre. No obstant, des de Madrid es volgué intervenir en aquests propòsits i s’obligà al Mariscal a sofrir humiliacions que fan pujar els colors a la cara. Se l’obligà a passar per Madrid, convertit en duana per a que els burots el poguessin regirar de cap a peus. [...] A Barcelona se l’obligà a que s’hostatgés a la Capitania; se l’obligà a que fes el discurs presidencial dels Jocs en francès, se li privà que parlés en català en els actes oficials, se l’imposà la companyia d’un general espanyol que no el deixés ni a sol ni a ombra, i finalment, es feu responsables a les autoritats barcelonines de tota manifestació catalanista, per la qual cosa s’ha fet anar un núvol de guàrdies civils i policies a aigualir tots els actes i a caure com a llops famolencs contra el poble pacífic. [...] Joffre se’n anirà convençudíssim de que Catalunya és un poble oprimit i tiranitzat. Haurà vist com un exèrcit cau en temps de pau i enmig de festes sobre un poble indefens i pacífic. [...] Donem per cert i irrebatible que s’hagin cantat Els Segadors, que s’ha cridat ¡Visca Catalunya lliure! ¡Visca Catalunya francesa! i fins ¡Mori Espanya! [...] Què hauria passat si s’hagués deixat que el poble cridés sense atropellar-lo? Que Joffre, veient que no hi havia motius per a renegar d’Espanya, hagués pres per boigs als exaltats que donaven crits subversius contra un Estat que respecta la lliure acció d’un poble. Però, ara no, ara hauran vist els il·lustres francesos com sense motius es cometen repressions brutalíssimes contra el poble, sense respectar ni la seva presència. Això forçosament li ha de fer creure que, efectivament, els separatistes més rabiosos tenen motiu d’ésser-ho. [...] Mai és tan certa com ara l’afirmació de que l’únic separatisme ve del Govern. [...] Mercès a aquesta política centralista, lo que abans no era veritat ara ho és, i el separatisme que abans no cobejava ningú, ara ja nia en molts cors, sobretot en el dels que es veuen atropellats sense motiu que ho justifiqui. Autoritats tan ineptes no n’hi ha enlloc del món com aquí. Elles tenen la virtut de saber fer tornar rabiós al gos més pacífic només perseguint-lo i maltractant-lo sense motiu. Elles sabran per què ho fan!