Dades personals o dades anònimes

Aquesta setmana hem seguit cròniques contradictòries sobre els mateixos fets

JOAN MAJÓ
JOAN MAJÓ Enginyer i exministre

Aquesta setmana hem seguit les cròniques que, des de Washington, Moscou o Beirut, han enviat els corresponsals sobre les represàlies de Trump a la utilització d’armes químiques per l’exèrcit sirià. Cada crònica ha reflectit la satisfacció del govern americà, rus o sirià pel resultat de l'operació, després que cadascun donés dades diferents i expliqués realitats contradictòries. No sé si mai sabrem com ha acabat l'operació, ni tampoc quin tipus d’atacs amb gasos hi va haver. No és pas nou: he recordat les armes de destrucció massiva de finals del segle passat, o, de forma infinitament menys greu, les dades sobre el nombre de policies i de ciutadans ferits a Catalunya el dia 1 d’octubre passat...

No és nou, però és una nova mostra del creixent paper que té la informació, i del poder que suposa el seu control. En altres moments històrics va ser el control de les terres, el del capital productiu, el dels recursos energètics, o el dels diners; ara el de les dades i la informació. Fa 15 dies parlava aquí mateix de Facebook. Seguint amb el tema, vull parlar específicament de les dades de tipus personal. Ho faig avançant tres afirmacions: a) la gran capacitat de saber recollir i aprofitar les dades és un element de gran progrés, però comporta perills; b) no totes les dades s’han de recollir i usar de la mateixa manera, i el paper de l’anonimat és clau en tot el procés; i c) les conseqüències del mal ús no són només responsabilitat dels que les recullen i les utilitzen, sinó també dels que les cedeixen.

1. Coneixement i planejament. Tota activitat personal, empresarial o política que vol resoldre problemes actuals o planejar el futur és més eficient com més coneixement té sobre les causes dels problemes i l’eficàcia de les possibles mesures de solució o de prevenció. El coneixement creix quan creix la quantitat de dades reals disponibles, ja que es pot treballar no sobre hipòtesis, sinó sobre realitats comprovades. Les eines per recollir i analitzar dades són d’un gran valor, tant si es tracta de planejar un viatge, de fer un estudi de màrqueting o de millorar un servei municipal, com si es tracta de canviar la manera de lluitar contra una malaltia. La tecnologia ens permet un gran progrés, però hem de pensar quins són els nous perills, i quins límits cal posar per evitar-los.

Part de la responsabilitat de la pèrdua de privacitat és d’aquells que, de forma voluntària o inconscient, estan alimentant la xarxa

2. Tipus de dades i anonimat. Moltes dades es poden recollir i processar de manera anònima o bé incloent-hi identificacions personals. Per millorar un servei de mobilitat és necessari que uns sensors detectin i registrin el nombre i el tipus de tots els vehicles que passen per un punt, però no cal que gravin la seva matrícula. Però si del que es tracta és de poder castigar les infraccions, és imprescindible. Per millorar el tractament d’una malaltia és valuosíssim conèixer i estudiar l’historial clínic de molts pacients que l’han patit; però només els metges que els van tractar o els estan tractant haurien de saber les identitats. Si s’estan fent unes millores en un producte comercial és molt bo saber els efectes d’aquests canvis en la quantitat de vendes, però no cal registrar el nombre de la targeta de crèdit de cada comprador.

Hi ha dades personals, dades anònimes i dades estadístiques. La diferència és fonamental i s’hauria de reglamentar millor el sector evitant que la forma de recollir o utilitzar les dades traspassi innecessàriament les fronteres de la privacitat. Molts dels escàndols que fa temps que veiem, neixen precisament d’abusos en el sistema de recollida. La voluntat és, sovint, recollir-les per poder també utilitzar-les per a altres finalitats, comercials o polítiques. Això permet que qui les emmagatzema pugui, si es tracta d’una empresa, obtenir-ne un fort valor econòmic; i si es tracta d’un poder polític, un gran augment de control ciutadà.

3. El plaer de gaudir de la llibertat a la xarxa. Part de responsabilitat d’aquesta pèrdua de privacitat és precisament d’aquells que, de forma voluntària o inconscient, estan alimentant la xarxa amb informacions de tipus personal, sense veure'n les conseqüències. El contingut d’una carta quedava normalment restringit a dues persones. En parlar per telèfon, hi pot haver gravacions, algunes vegades legals, d'altres il·legals o amagades. Però quan es comparteixen paraules, escrits, imatges o vídeos a través de les xarxes, la capacitat de registre de les companyies telefòniques i de les plataformes és tan gran que podem estar segurs que tot queda registrat per sempre en més d’un servidor. Inconscientment, s’està enviant al magatzem gran quantitat d’informació personal d’un mateix, i de tots els que formen part de les comunitats de contactes...

La responsabilitat de les empreses de correu postal està regulada d'una manera clara i, de la mateixa manera, cal regular també de forma adequada el funcionament de les xarxes i les plataformes. La UE ha emprès ja un camí per fer-ho. Però també cal augmentar la consciència dels que les utilitzen, per evitar sorpreses desagradables. Els fets recents, dels quals parlava fa 15 dies, hi poden ajudar.

Més continguts de