Júnior, l’home que va entendre la importància de dir-se Pujol

La seva influència a CDC, gairebé sempre entre bastidors, s’estén fins que Artur Mas és designat conseller en cap

“El que és important és saber portar el nom”. Jordi Pujol Ferrusola ho afirmava en una entrevista, el 1983, quan li preguntaven pel pes de ser el primogènit del president de la Generalitat. Nascut el 1958, acabava de sortir de la universitat i combinava la passió pels esports -va arribar a ser campió de la Copa del Rei de rugbi amb el Barça- amb uns incipients inicis polítics que es veurien truncats pel pare. El president va decidir que qui faria carrera política seria l’Oriol. El primogènit va haver de conformar-se a viure a l’ombra, i es va venjar posteriorment amb llums i taquígrafs amb una intervenció al Parlament el 2015 en què va desafiar els diputats. Els que el coneixen -i coneixen la seva vocació frustrada- hi van veure un intent de demostrar la seva vàlua.

La seva influència a CDC, gairebé sempre entre bastidors, s’estén fins que Artur Mas -amb qui va coincidir a finals dels 80 a Tipel, l’empresa de Lluís Prenafeta-és designat conseller en cap. Només va sortir de l’ombra el 1992, amb una maniobra al congrés de CDC (una esmena aparentment inofensiva que va acabar sent retirada entre xiulets i crits) per fer minvar la influència de Miquel Roca al partit. L’objectiu ocult: controlar les donacions d’empreses a la formació.

La seva mà amb els negocis havia començat a generar rumors en els entorns de la premsa i la política, uns rumors que rebien una resposta indignada del president de la Generalitat. També quan membres del seu entorn el van advertir dels moviments del fill. Un alt càrrec de l’època explicava el cas d’un concurs públic del qual, suposadament, Júnior coneixia les condicions i les empreses que hi concorrien. Amb la informació s’hauria posat en contacte amb totes per prometre’ls un negoci rodó: fer una gestió que només cobraria en cas de reeixir. Èxit assegurat per a Pujol Ferrusola: oferint-ho a totes les empreses adjudicatàries, el pessic era segur. Una altra manera de fer servir el cognom, segons una altra font del Govern d’aleshores, era trucar a un alcalde i recomanar-li un constructor. Dos casos -coincidents amb d’altres explicats a les cròniques de l’època- que mostren que efectivament Pujol Ferrusola va entendre la importància de dir-se Pujol.

Júnior feia i desfeia a l’ombra, però el caràcter li va jugar males passades, i l’ostentació va fer que els seus negocis sempre estiguessin al punt de mira. Francesc-Marc Álvaro, al llibre Ara sí que toca!, cita una font pròxima que el descriu: “Obstinat fins a ser intransigent, el seu caràcter fort, a vegades molt agressiu, també li ha generat molts problemes i molts enemics. No és gaire fi en els plantejaments, tot ho redueix a blanc o negre, ell no matisa. Ara, quan vol, també sap ser simpàtic, engrescador, sap moure la gent. Però el domina el to més xulesc”.

“Dinamitzador econòmic”

Allunyat de CDC, Pujol Ferrusola té via lliure per als negocis -que desenvolupa arreu del món- fins al 2012, quan les revelacions de la seva examant, Victoria Álvarez, el posen en el punt de mira judicial. Les operacions sospitoses sempre tenen la mateixa coartada: ell és un “dinamitzador econòmic” dedicat a “vendre producte i treballar amb la informació”.

El 2014, quan el focus es posa sobre tota la família, Júnior juga un paper decisiu en la confessió del pare: el convenç de la maniobra -vencent les reticències del seu germà Oriol- perquè considera que l’expresident podrà salvar els fills. L’estratègia falla, i tres anys després, quan el jutge l’ha engarjolat per haver desviat diners a paradisos fiscals durant la investigació, la família creu que se l’utilitza per tapar els casos de corrupció que assetgen el PP. Avantatges i inconvenients de dir-se Jordi Pujol.

Més continguts de