L’increïble testimoni de Rajoy davant el tribunal de Gürtel
La democràcia espanyola va viure ahir un episodi inèdit: la declaració com a testimoni en un judici d’un president del govern en actiu, i a sobre per un cas de corrupció. Mariano Rajoy hi va comparèixer en el marc del judici del cas Gürtel, un dels principals escàndols dels últims anys a Espanya, amb desenes d’empresaris i dirigents del PP processats, com l’extresorer Luis Bárcenas. Recordem que la presumpta trama dirigida per Francisco Correa subornava polítics del Partit Popular a canvi de fer-hi negocis. I va ser a partir d’aquesta investigació que es va descobrir que el partit tenia una caixa B alimentada per comissions il·legals que servien per pagar sobresous als seus propis membres, entre els quals el mateix Mariano Rajoy.
Curiosament (o no), ahir la Guàrdia Civil va interrogar alts càrrecs del Govern en relació a l’1-O, i ha citat a declarar per avui Joan Ignasi Elena, president del Pacte Nacional pel Referèndum, un organisme que va recollir adhesions per fer un referèndum, sí, però pactat. És una cortina de fum?
Però tornem a Rajoy. Què va dir ahir davant del jutge? Doncs que no sabia res, que això de les finances del PP no és assumpte seu i que “la seva responsabilitat és política i no comptable”. És a dir, el manual dels dirigents polítics quan es tracta de les finances del partit: tota la responsabilitat era dels tresorers.
Però tot té un límit, i a hores d’ara, davant l’allau d’indicis sobre com es finançava el PP, hi ha poc marge per pensar que Mariano Rajoy no sabia res de l’origen d’aquell flux de diners que servia per pagar campanyes electorals molt per sobre dels recursos del partit i, per descomptat, de la resta de partits. El seu testimoni és increïble.
La declaració d’ahir va resultar inèdita per un altre fet. Rajoy no va declarar com un testimoni més, sinó que el van col·locar al costat del tribunal en un tracte de favoritisme flagrant. La justícia no pot fer aquesta mena de distincions perquè es trenca el principi d’igualtat de tots els ciutadans davant la llei. El resultat de tot plegat és que Rajoy es va estalviar una foto encara més incòmoda i es va permetre el luxe d’aparèixer com un figurant en la batalla entre els advocats dels processats i els de l’acusació. L’espectacle, però, va resultar lamentable, una autèntica presa de pèl que seguirem patint mentre Rajoy es mantingui en el càrrec.
